divendres, 24 de març de 2017

Yellow Moon (The Neville Brothers)

Els germans Art, Cyril, Aaron i Charles Neville van engegar als anys 60 sengles carreres musicals per separat, els dos primers inicialment com a músics de sessió, com a teclista i bateria respectivament, per altres artistes com Patti LaBelle o Robert Palmer, sota la direcció de l'afamat productor i paisà Allen Toussaint i, posteriorment, amb el seu propi grup de funk, The Meters; Aaron com a solista i Charles com a saxofonista de jazz a New York fins que el seu oncle George Landry, conegut com a "Big Chief Jolly" els va convèncer l'any 1976 per gravar The Wild Tchoupitoulas amb el Mardi Gras Indian Grup que dirigia, per al carnaval de la seva New Orleans, Louisiana (USA) natal.
I així va ser que, a partir d'aquí, amb la intenció de gestionar el negoci familiar evitant l'abús que prèviament havien patit per part de la industria, van unir els seus interessos com a THE NEVILLE BROTHERS, i van publicar discos com l'homònim The Neville Brothers (1978) o Fiyo On The Bayou (1981), amb els que van obtenir un notable reconeixement però no més enllà de la seva zona d'influència, ni tan sols amb el següent Uptown (1987), a la gravació del qual van participar figures com Branford Marsalis, Keith Richards (de The Rolling Stones), Jerry Garcia (de Grateful Dead) o Carlos Santana.
Però quan semblaven condemnats a convertir-se en llegendes de la escena local de la exuberant ciutat dels pantans va aparèixer un vell conegut del blog, el canadenc Daniel Lanois, que amb una producció atmosfèrica i etèria va conjugar l'inconfusible batec de la secció rítmica dels Metters amb les miraculoses veus, amb Aaron al capdavant, per crear la seva obra mestra, Yellow Moon (1989), no superada en la mitja dotzena d'àlbums d'estudi -ni en directe, com Live In The Planet Earth (1994)- posteriors fins a la seva dissolució, a la que va contribuir l'èxode massiu a conseqüència del tràgic huracà Katrina l'any 2005.
A Yellow Moon la esotèrica batuta de Lanois, amb una eventual participació del seu soci Brian Eno (vegeu aquí), posa cada cosa al seu lloc, les veus i els arranjaments son espectaculars i els temes estan intel·ligentment seqüenciats, cosa complicada si tenim en conte la barreja d'estils, fruit dels diversos gustos personals dels artistes, que van del tribalisme afrocubà al pop, passant pel rhythm & blues, el soul, el funk i el jazz, el dixieland, sense oblidar els estils que formen part del teixit musical de la ciutat criolla, el zydeco i el cajun.
Es tracta d'un disc amb dotze tracks, cinc dels quals son versions de temes aliens, de les que en destacaria dues de Bob Dylan, With God On Our Side i The Ballad Of Hollis Brown, i A Change Is Gonna Come, de Sam Cooke, amb qui, per la seva estremidora interpretació, ha estat comparat Aaron Neville i la resta originals, composades per diversos autors, amb participació o no dels germans, de les que he triat com a CdD l'homònima Yellow Moon, la història d'un amant desemparat que busca consol en la lluna, acreditada al mateix Aaron, i que podeu escoltar en el vídeo següent, amb il·lustres convidats com Herbie Hancock i John Hiatt.

- THE NEVILLE BROTHERS. Yellow Moon. Yellow Moon (1989).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada