I Don't Like Mondays (The Boomtown Rats)

Els seguidors del blog que em coneixeu personalment, i identifiqueu les sigles CdD i FCGD, sabreu que a mi, com a Robert Smith, de The Cure, m'agraden els divendres (vegeu aquí) i, com a la majoria de la gent, no gaire els dilluns, es clar que no tan poc com per a donar lloc a aquesta composició de THE BOOMTOWN RATS, un grup musical irlandès en actiu entre els anys 1977 i 1985, liderat per tot un personatge, en Bob Geldof.
Carismàtic compositor i cantant, ocasionalment actor (protagonista de la pel·lícula The Wall, sobre el disc homònim de Pink Floyd) i, sobretot, activista polític (sovint controvertit), dedicat fonamentalment a combatre la fam a Etiòpia i a la resta del continent africà, amb múltiples iniciatives, de les en destaca el famós concert Live Aid, el 1985, celebrat simultàniament als estadis de Wembley, a Londres (vegeu el vídeo), i al de John F. Kennedy, de Philadelphia, motiu pel que va ser condecorat per la reina d'Anglaterra amb la Ordre de Cavaller de l'Imperi Britànic.

El seu estil musical inicial era l'imperant a la època, la new wave, però al llarg dels seus sis LP va anar derivant cap a altres, com el reggae, amb el que va anar perdent la identitat i, el que és pitjor, el favor dels seus seguidors, fins a desaparèixer, tot i què el 2013 es van reunir alguns del membres fundacionals, sense que se'n hagi sentit a parlar gaire més.

Els seus treballs més representatius son el segon, A Tonic For The Troops (1978), amb el single del qual, Rat Trap, es van fer populars i el tercer, The Fine Art Of Surfacing (1979), la publicació del qual va anar precedida d'un altre single que els col·locaria al número 1 de tot el mon,excepte als USA, on van sofrir el boicot de moltes emissores de ràdio que consideraven el tema, com veureu, massa sòrdid.

L'àlbum conté unes quantes cançons interessants com Someone's Looking At You, Diamonds Smiles o Nothing Happened Today però cap d'elles pot fer ombra a la CdD d'avui, I Don't Like Mondays, un tema en el que es va inspirar en Geldof al llegir casualment un teletip en una agència de notícies.

Concretament tractava sobre una adolescent de 16 anys anomenada Brenda Spencer (vegeu la fotografia), que el matí del dia 29 de gener de 1979, demà passat farà 38 anys, va agafar el rifle semiautomàtic del calibre 22 que li havia regalat el seu pare per Nadal, en lloc del radiocassette que ella havia demanat i, des de la finestra de la seva habitació, es va posar a disparar a tort i a dret contra els nens que en aquell moment estaven entrant a l'escola primària Grover Cleveland del davant de casa seva a San Diego (Califòrnia).

Amb el resultat de vuit alumnes i un policia ferits i el director i el conserge de l'escola, que van intentar amb el seu cos protegir els nens, morts, la homicida seria condemnada a 25 anys de presó, però el que va inspirar a Geldof per compondre la cançó va ser el que, a la pregunta de per què ho havia fet, sense mostrar cap mena de penediment la criminal va contestar: "No m'agraden els dilluns". D'aquí la famosa tornada de la agredolça CdD:

   

    

     Tell me why?

     I don't like mondays...

    

      I want to shoot

     The whole day down.

- THE BOOMTOWN RATS I Don't Like Mondays. The Fine Art Of Surfacing (1979).