divendres, 3 de febrer de 2017

Shut Up Kiss Me (Angel Olsen)

Desprès d'un primer disc, Half Way Home (2012), que va passar inadvertit, la cantautora nord-americana ALGEL OLSEN va rebre, en el següent, Burn Your Fire For No Witness (2014), el reconeixement unànime de la crítica i el públic, penso que gràcies a la incorporació d'una secció rítmica i alguns tocs de teclats sota la acurada producció de John Congelton, que afegeix una nova dimensió a l’indie-folk lo-fi dels seus orígens.
Però el que ha passat amb el tercer, My Woman (2016) ha estat sensacional, la de St. Louis (Missouri, USA), tot i que resident a Carolina del Nord, com es diu ara, "l'ha petat". Aquella turmentada cantant acústica ha contat amb els mitjans discogràfics adients per ampliar la paleta de colors fins a transformar-se en una autèntica cantant de indie-rock, amb aquest àlbum, gravat en directe a Los Angeles (Califòrnia) amb una banda d'acompanyament de cinc músics i presentat, com si d'un LP de vinil es tractés, amb dues cares perfectament diferenciades.
Així, si en els primers cinc tracks, el que representaria la cara A, se'ns mostra com una rockera tradicional, amb major presència de la guitarra elèctrica, de la que en surt un "solo" per cançó, amb algun moment psicodèlic a lo Jefferson Airplane, i dels que en destacaria l'inicial Intern, Shut Up Kiss Me  o Not Gonna Kill You, en els cinc següents, amb la no menys glamurosa producció de Justin Raisen, s'enlenteix i es dilata fins els set minuts o més, en temes com Sister o Woman, que, amb temàtica recurrent al "complicat embolic de ser dona", m'evoquen Hope Sandoval, la heroïna d'uns altres coneguts del blog, Mazzy Star.
Com a CdD he escollit l'esmentada Shut Up Kiss Me, una enèrgica proposta per posar fi a una baralla d'amants amb aquest "calla i fes-me un petó" del títol, editada com a segon single de l'àlbum, juntament amb l'impactant vídeo, dirigit per la mateixa Olsen, en el que llueix una cridanera perruca platejada que recorda a la seva estimada Dolly Parton (vegeu imatge) i que podeu veure tot seguit, tot i què jo em quedo amb el segon, el directe per a la TV.

- ALGEL OLSEN. Shut Up Kiss Me. My Woman (2016).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada