divendres, 20 de gener de 2017

Give It Away (Red Hot Chili Peppers)

Per al seu onzè disc d'estudi, The Getaway (2016), els RED HOT CHILI PEPPERS -als qui els seus seguidor anomenem simplement els Chili Peppers i als que, en endavant ens referirem amb l'acrònim RHCP- han prescindit del seu productor en els darrers cinc LP, l'afamat Rick Rubin, per posar-se en mans d'un altre vell conegut d'aquest blog, en Danger Mouse (vegeu aquí).
El que, en canvi, no és estrany son els continus canvis en la formació, deguts quasi sempre a problemes d'addicció a drogues, de tal manera que, del quartet original, format el 1983 a Los Angeles (Califòrnia, USA), han romàs estables el cantant i lletrista Anthony Kiedis i el baixista Michael Balzary, conegut amb l'encertat malnom de "Flea" (puça), amb una desfilada de músics en la secció rítmica que es va estabilitzar amb l'entrada de Chad Smith a la bateria, però no en la guitarra, amb participacions tan breus com la de Dave Navarro, ex-Jane's Addiction, o més perllongades, tot i què amb continues entrades i sortides, com la de John Frusciante.
El seu estil parteix del rock psicodèlic i el punk-rock, al que incorpora el rap i el funk com a gènere distintiu, amb unes descarades actuacions en directe, en algunes de les quals Kiedis va arribar a actuar amb un mitjó estratègicament col·locat en una certa part de la seva anatomia com a única vestiment,a i unes lletres de contingut lúdic, al voltant de sexe més luxuriós, les drogues i la mort.
Però diverses circumstàncies dramàtiques, mort per sobredosi inclosa, van fer moderar els impulsos dels RHCP i donar un cert gir melòdic a les seves composicions, amb el que els va arribar la fama amb el quart àlbum, Mother's Milk (1989) i, sobretot, en el següent i per a molts el millor de la seva discografia, Blood Sugar Sex Magik (1991), tot i què el de més èxit comercial ha estat el setè, Californication (1999).
Blood Sugar...amb el disseny gràfic de la caràtula del director de cinema Gus Van Sant i de la ma de Rubin, representa un cert canvi d'estil, amb Frusciante moderant els rampells de heavy metal en els seus riffs  i Kiedis amb unes lletres una mica més "radiables". Un àlbum en el que destaca el seu hit més conegut, Give It Away, la CdD d'avui, gràcies en gran part a l'impactant videoclip, dirigit pel realitzador francès Stéphane Sednaoui, amb aquestes poses, balls i moviments que, amb les crestes, banyes i tattoos, transmeten l'autèntica filosofia "Chili Pepper", però del que calen destacar altres tracks com If You Have To Ask, Breaking The Girl, Suck My Kiss i una balada acústica sorprenent, Under The Bridge, fidel retrat del més baix al que va arribar Kiedis, pidolant heroïna sota aquest pont que esmenta i que podeu escoltar tanmateix en aquest enllaç.
Espero que gaudiu de la CdD, del riff de guitarra de Frusciante, i de la poderosa i complexa línia de baix de "Flea", amb lletra de Kiedis, inspirada en una experiència amb la seva ex-núvia, la cantant de punk-rock alemanya Nina Hagen, pel que fa al desinterès i al comportament altruista (Give It Away, o sigui, "Regalar-lo"), tema del que s'allunya per retre homenatge al seu admirat Bob Marley i, com no? per tornar a tocar la luxúria i la sexualitat.

- RED HOT CHILI PEPPERS. Give It Away. Blood Sugar Sex Magik (1991).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada