divendres, 9 de desembre del 2016

Death Of Samantha (Yoko Ono)

Tot i haver estat desmentit per sir Paul McCartney, només fa uns pocs anys i, sigui dit, amb molt poca vehemència, la majoria dels seguidors de The Beatles considerem a YOKO ONO com la principal responsable de la separació dels Fab Four de Liverpool.
Filla d'una aristocràtica família japonesa i educada en els millors col·legis, en els que compartia aula amb els fills de l'emperador, la nostra protagonista d'avui va destacar des de molt jove com a artista d'art conceptual i va ser en una de les seves exposicions a Londres on va conèixer el seu futur marit, John Lennon, el qual, no oblidem, havia estat estudiant d'art abans d'abandonar-ho per la música. 
Deixant de banda l'aspecte artístic com a pintora, dibuixant, escriptora... i creadora de performances en general, musicalment el més interessant és la seva etapa amb Lennon, amb discos de tota mena, com els infumables Unfinished Music No. 1 Two Virgins (1968) i No 2. Life With The Lions (1969), aclamats com Yoko Ono/Plastic Ono Band (1970) o comercials com Double Fantasy (1980).
A la mort del enyorat beatle, la desconsolada vídua es va afanyar, més que a conservar, a incrementar el llegat, fins a duplicar la fortuna, a promocionar la carrera musical del seu fill Sean Lennon, sense abandonar una intensa activitat artística en tots els camps, incloent la gravació de discos que he de reconèixer, sincerament, que no he seguit, amb la excepció d'un disc del 2007, autoparòdicament titulat amb el malnom de "bruixa" amb que la coneixem, Yes, I'm A Witch, que, per cert, acaba de tenir continuïtat amb la recent publicació d'un segon, Yes, I'm A Witch Too (2016).
Tots dos son discos "remix" (remescles), és a dir, reinterpretacions de velles cançons composades i gravades anteriorment per la Ono, que cada artista participant, 16 i 17, respectivament, ha adaptat al seu terreny, conservant únicament les pistes de la singular veu de la diva. I, si en el primer van intervenir artistes tan diversos com Porcupine Tree, The Apples In Stereo, Cat Power, The Polyphonic Spree, Jason Pierce (de Spiritualized), The Flaming Lips, Antony Hegarty (de Antony & The Johnsons) o The Sleepy Jackson, en el segon ho han fet, entre altres, Death Cab For Cutie, Moby, Peter, Bjorn & John o el seu fill Sean. 
El cas és que avui en dia, als 83 anys, la valoració dels seus mèrits encara genera acalorats debats i jo mateix soc dels que no entenc el que "el meu" John Lennon va veure en la Ono, la presència de la qual em provoca tanta indignació com al grup espanyol Def con Dos, que li va dedicar una cançó titulada La culpa de todo la tiene Yoko Ono. Però, en un moment de debilitat, reconec el mèrit de la seva persistència i, aprofitant que ahir es va complir el 36é aniversari de l'assassinat del seu marit (vegeu aquí), li dedico aquest post.
És un tema del primer Yes, I'm A Witch, el del 2007 -LP titulat com una cançó del seu disc A Story (1974)- un àlbum de resultat eclèctic, com no podia ser d'una altra manera, en el que trobem rock psicodèlic i electro-funk alternant-se amb balades com la CdD, Death Of Samantha, la versió original del qual trobarem en el doble LP Approximately Infinite Universe (1973) i que ara podeu escoltar amb el deliciós “remix” dels britànics Porcupine Tree i en un vídeo de la època. Trieu quin us agrada més.

- YOKO ONO. Death Of Samantha. Yes, I'm A Witch (2007) / Appoximately Infinite Universe (1973).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada