divendres, 12 de febrer del 2016

Light My Fire (José Feliciano/The Doors)

Covers 3:
La CdD d'avui, en la seva gravació original de The Doors i en la versió (cover) que en va fer JOSÉ FELICIANO van estar publicades només amb un any de diferència i van suposar un gran èxits en tots dos casos.
Es tracta de Light My Fire, el tema més conegut del primer disc, un dels debuts més sonats de la història del rock (vegeu aquí), i de tota la discografia de la banda de Jim Morrison, composat principalment pel guitarrista, Robby Krieger, tot i que acreditat a tot el grup. És una cançó de més de set minuts de durada a la interpretació de la qual Ray Manzarek toca el teclat amb la mà dreta (amb una introducció llegendària) i el baix amb l'esquerra, tot i què per a la gravació original van contar amb un músic de sessió per duplicar la línia de baix.
És una composició paradigmàtica de rock psicodèlic que, partint del blues, va marcar el camí del que seria el jazz-rock dels anys 70, amb aquests llargs i aparentment improvisats "solos" (que van obligar a retallar en minuts per a les versions per a la ràdio i que és la que podrem escoltar avui) i que ha estat versionada per multitud d'artistes més, com Astrud Gilberto, Nancy Sinatra, Shirley Bassey, Steve Wonder o els més recents UB40 o Massive Attack.
Els seguidors habituals del blog ja comprendreu que jo no sigui gaire seguidor d'aquest portorriqueny emigrat a New York que, cec de naixement, va destacar de ben petit per la seva virtuositat amb la veu i la guitarra (val a dir que toca 14 o 15 instruments musicals més), però aquesta interpretació s'ho val. Per cap dels múltiples mitjans reproductors dels que he gaudit a la vida (tocadiscos pick-up, cassette i walkman, CD i disc-man, iPod i tota mena d'estris digitals) no han sonat mai temes com Che Sará, Feliz Navidad ni cap de les més de 100 cançons que ha composat ni els milers que ha interpretat (la majoria balades, boleros i altres ritmes llatins però amb interessants influències del soul, el jazz i el rock) a excepció de l'únic dels seus àlbums de la meva discoteca. 
Es tracta de Feliciano! (1968), un dels primers dels quasi 40 gravats en anglès, a més a més dels 25 en espanyol, amb aquesta preciosa portada amb un dibuix de George Bartell, en el que interpreta 12 versions acústiques de temes d'altres artistes, entre els que en destaquen un de The Mamas & The Papas (California Dreamin’), un de Bobby Hebb (Sunny), tres de The Beatles (In My Life, And I Love Her i Here, There And Everywhere) i, és clar, la CdD.

- JOSÉ FELICIANO. Light My Fire. Feliciano! (1968) / THE DOORS. The Doors (1967).  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada