divendres, 2 d’octubre de 2015

The Skin Of My Yellow Country Teeth (Clap Your Hands Say Yeah)

Els CLAP YOUR HANDS SAY YEAH, a partir d'ara CYHSY, estan de gira  mundial -aquest estiu han tocat al Sonorama Ribera, a Aranda de Duero (Burgos)- celebrant el desè aniversari del seu primer disc, l'homònim Clap Your Hands Say Yeah (2005), i fan bé, perquè cap altre dels quatre treballs posteriors del grup ni del seu líder, Alec Ounsworth, en solitari o amb altres projectes com Flashy Python, es pot comparar amb el seu reeixit debut.
Es tracta d'una banda formada a Brooklyn (New York, USA) per l'esmentat cantant, lletrista i guitarrista de Philadelphia (Pennsylvania, USA) i el seus companys de la Universitat de Connecticut, els bessons Lee, guitarrista també, i Tyler Sargent, baix,  Robbie Guertin, teclats, i  Sean Greenhalgh, bateria, amb un estil indie-rock fresc i desenfadat que en recorda a vells protagonistes de la CdD com The Modern Lovers o ViolentFemmes i pel deix vocal de Ounsworth, per el que ha estat reiteradament comparat amb David Byrne, als Talking Heads.
La història del seu èxit és el prototip dels artistes indie, ja que va ser un àlbum auto editat i promocionat a les xarxes socials, amb un ressò tan espectacular que va precedir a les crítiques fins i tot exageradament favorables (millor banda revelació de l'any) de la premsa musical especialitzada.
Malauradament els següents discos de CYHSY, Some Loud Thunder (2007) i, quatre llargs anys desprès i amb diversos canvis en la formació original, Hysterical (2011) no van mantenir el nivell del debut, ni tan sols el darrer, Only Run (2014), produït per Dave Fridman, tot un personatge de la CdD, en el que han contat amb la participació de Matt Berninger , el cantant d'uns altres coneguts del blog, The National.
El seminal LP al que ens referim comença amb el tema Clap Your Hands!, una deliciosa fanfàrria circenca, seguida de 11 temes més, dels que cal destacar-ne uns quants, com Let The Cool Goddess Rust Away, Over And Over Again (Lost And Found), Is This Love?, In This Home On Ice o la CdD d'avui, The Skin Of My Yellow Country Teeth, el títol ni l'absurd text de la qual no aconsegueixo comprendre, però davant de tanta frescor i vigor, em sembla que m'és ben bé igual. I espero que a vosaltres també, comproveu-ho amb aquesta actuació al Festival Internacional de Benicàssim (FIB) del 2007, això és indie-rock en estat pur.

- CLAP YOUR HANDS SAY YEAH. The Skin Of My Yellow Country Teeth. Clap Your Hands Say Yeah (2005).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada