divendres, 9 d’octubre de 2015

Freak Scene (Dinosaur Jr.)

El bateria del grup de hardcore Deep Wound, Joseph Donald Mascis, Jr, amb el nom artístic de J. Mascis, va abandonar les baquetes per agafar la guitarra i, juntament amb Lou Barlow, el baixista del grup i un bateria nou, Patrick Emmet Murphy, conegut simplement com a Murph, liderar, a més a més com a compositor i cantant, la banda Dinosaur, nom que van haver de canviar per problemes de copyright al de DINOSAUR JR.
Amb això vam guanyar un dels guitar-hero més importants de la generació del noise-rock i un dels grups -juntament amb Hüsker Dü i altres coneguts de la CdD com The Pixies i Sonic Youth- fonamentals en la evolució de l’indie-rock alternatiu americà dels 80 i precursors del fenomen "mainstream" (comercial) que vindria poc desprès, conegut com a "grunge", amb Nirvana i Pearl Jam al capdavant.
Despès d'un debut que va passar desapercebut amb el nom i LP homònim, Dinosaur (1985) i, ja amb el nom definitiu, dos excel·lents àlbums més, You're Living All Over Me (1987) i l'imprescindible Bug (1988), fart de la tirania del "frontman", Barlow va abandonar la banda per abocar-se en el seu grup paral·lel, Sebadoh, i altres projectes, com Folk Implosion, o en solitari, recuperant l'esperit d'un treball previ amb el pseudònim de Sentridoh, i en diversos encàrrecs en el món del cinema.
Amb un canvi de baixista, ara a mans de Mike Johnson, Dinosaur Jr. van publicar quatre discos més, dels que destacaria Green Mind (1991) i Where You Been (1993), fins el 1997, any en el que el de Amherst (Massachusetts, USA) liquida el grup -el bo de Murph es va "buscar la vida" com a bateria d'uns altres coneguts del blog, The Lemonheads- per continuar carrera en solitari, acompanyat per The Fog, i en múltiples col·laboracions (Witch, Sweet Apple...), així com en petits papers cinematogràfics.
El que pocs seguidors de Dinosaur Jr. pensàvem era que, deu anys desprès, Mascis i Barlow oblidarien les seves diferències i recuperarien el trio original i, desmuntant el tòpic de que "segundas partes nunca fueron buenas", editarien una trilogia, fins ara, igual de bona que la inicial. A Beyond (2007), Farm (2009) i I Bet On Sky (2012), on segueixen oferint el seu so característic de guitarres distorsionades i punyents i melodies fràgils i malenconioses, amb la particular veu llastimosa de Mascis, hereva del seu admirat Neil Young.
L'esmentat Bug és el disc ideal per endinsar-se en la seva discografia i conté uns quants tracks de composició més complexa del que puguin aparentar, dels que en podem destacar uns quants, com No Bones, Let It Ride, Budge o la CdD d'avui, el seu tema més conegut i que obre l'àlbum, Freak Scene, un munt de soroll de guitarra del que sobresurt una melodia adorable i enganxosa, que s'incendia, s'alenteix i es torna a accelerar, per acabar, a falta de tornada, amb el vers que diu:
        
               Sometimes I don't thrill you
               Sometimes I think I'll kill you
               Just don't let me fuck up will you
               Cause when I need a friend it's still you

               What a mess.

Un dels grans himnes del rock universitari americà del 1988, què dic?...un himne generacional a l'alçada de Teen Age Riot, de Sonic Youth, CdD en el seu dia, o de Smells Like Teen Spirit, de Nirvana, que algun dia ho haurà de ser. 
Com el vídeo oficial de 1988 el trobo particularment desagradable us he afegit una gravació recent (2011) en directe als estudis KEXP, de molt bona qualitat tècnica, a la que podreu apreciar que el pas del temps només es nota als cabells dels artistes.

- DINOSAUR JR. Freak Scene. Bug (1988).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada