divendres, 5 de juny de 2015

Wurlitzer Jukebox (Young Marble Giants)

Us sorprendria, seguidors del blog, que un grup que fa 35 anys va gravar un disc amb el que van obtenir prou ressò com per emprendre una gira internacional, a la que se'n van adonar que  actuar en públic no era el seu i ho van deixar i encara ara el disc s'escolta i és considerat per molts com una obra de culte? I que la banda actua de tant en tant, com per exemple en el Festival Primavera Sound del 2008, per seguir presentant el mateix disc?
Doncs això és una realitat. Es tracta dels YOUNG MARBLE GIANTS,  trio de Cardiff (País de Gal·les) -el nom dels quals s'inspira en els koúros, antigues estàtues de marbre gregues que representen a la joventut-, format per Stuart Moxham (compositor principal, guitarra i teclats), el seu germà Phil (baix i caixa de ritmes) i la cantant Alison Statton, la veu de la qual, juntament amb la minimalista instrumentació dels primers, és el segell que els caracteritza.
El seu estil es pot reconèixer amb uns pocs segons d'escolta, no tant pel ritme de la guitarra Rickenbacker com per les línies d'òrgan elèctric (un Galanti amb menys prestacions que qualsevol Casio de joguina), pel baix prominent i per la veu freda i poc modulada de la solista, el que va donar lloc a un estil ben diferent de l'imperant a la època, podent ser considerats pioners del que posteriorment es coneixeria com a post-punk o new wave.
Desprès de la separació van començar sengles carreres, Stuart va gravar diversos discos, amb el grup The Gist, en solitari o en col·laboració, com en el duo amb Louis Phillippe; Alison va formar el grup Weekend amb en Phil, qui tanmateix va tocar el baix amb The Communards i amb Everthing But The Girl, però van mantenir la relació i es van reunir ocasionalment per actuar en alguns programes de ràdio (BBC Radio Wales, Peel Sessions...) i festivals, com el de Hay-on-Wye, All Tomorrow's Parties o l'esmenta Primavera Sound de Barcelona. 
El disc en qüestió és Colossal Youth (1980), gravat en cinc dies i constituït inicialment per quinze cançons curtes que en total no superen els 38 minuts, a les que en successives reedicions se li han anat afegint més, fins a un total de 41, això si, totes resultants de les mateixes sessions de gravació. La feina que va fer aquest trio en cinc dies va ser incommensurable, això si que és aprofitar el pressupost que Rough Trade Records va invertir en el lloguer dels Foel Studios, de Cardiff. L'àlbum està considerat una obra mestra a la que, en terminologia culinària actual, podríem qualificar de "deconstruccionista" i la seva influència ha estat reconeguda per artistes com Yo La Tengo, Beat Happening, els esmentats Everithing But The Girl, Peter Buck, de R.E.M.. o, els mateixos Kurt Cobain, de Nirvana, i la seva dona Courtney Love, qui, amb el seu grup Hole, va fer una magnífica versió del tema Credit In The Straight World en el disc Live Through This (1994). 
Si hi parem atenció, al llarg del disc hi trobarem ressò de música de cabaret, cinematogràfica a l'estil Morricone, de samba, tango, rhythm and blues, funk, boogie, folk, pop i hard-rock i, fins i tot, cant gregorià (i no exagero!). Si he de destacar algun tema dels 15 del disc original ho faria per la inicial Searching For Mr. Right, N.I.T.A., Brand-New-Life i la CdD, Wurlitzer Jukebox, una cançó amb una línia de baix que, amb una precisió mecànica, ens dibuixa l'esquelet del funk. Una música aparentment freda però commovedora que ha superat el pas del temps sense envellir ni una mica.

- YOUNG MARBLE GIANTS. Wurlitzer Jukebox. Colossal Youth (1980).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada