divendres, 6 de març de 2015

Something For The Weekend (The Divine Comedy)

THE DIVINE COMEDY, nom que rememora la obra literària de Dante Alighieri, és una banda de indie-pop nord-irlandesa l'únic membre estable de la qual és el compositor, cantant i multiinstrumentista Neil Hannon qui, en un moment en el que estava triomfant el brit-pop, de la ma de grups com Oasis, Blur o Pulp, va engegar un projecte musicalment ben allunyat.
El seu estil es basa en una instrumentació molt variada i, amb la inestimable col·laboració de Joby Talbot, uns arranjaments orquestrals barrocs que tant ens poden evocar a Burt Bacharach o The Beach Boys com a Stravinsky o Ravel; un estil vocal en la tradició de crooners com el primer Scott Walker o Jacques Brel i unes lletres que, amb força gestos de complicitat als seus referents literaris i culturals (William Wordsworth, E.M. Forster, la nouvelle vague...), retraten irònicament la vida moderna. La característica imatge de dandy ben plantat de Hannon, impecablement vestit i amb ulleres de sol, va acabar d'incrementar la popularitat i el glamour del de Londonderry, que acaparava portades de revistes musicals i de tendències.
En els seus més de 20 anys d'existència han publicat una desena de discos, el darrer el 2010, dels que en destacaria quatre, Promenade (1994), Casanova (1996) i la seva seqüela, l'EP A Short Album About Love (1997) i Absent Friends (2004). Però és, sens dubte, Casanova, el quart de la seva discografia, el més important de tots. Un àlbum ambiciós que aborda temàticament l'amor, el sexe, la venjança i la mort, una mena d'adaptació de la òpera Don Giovanni (W.A. Mozart, 1787) per a la joventut britànica, com si de la banda sonora de les gestes d'un pinxo refinat i seductor per la Riviera es tractés. 
L'autor mostra un talent "dantesc", excepcional per retratar melancòlicament històries de llibertinatge, de luxúria i de pecat, però sempre amb una ironia i un humor finíssim, tot molt british, això si, ambientades en els carrers estrets i envoltats de canals de Venècia, el lloc ideal en el que el geni de la seducció, Giacomo Casanova, desplega tot el seu art.
El disc conté uns quants temes memorables com Becoming More Like Alfie, Songs Of Love, The Frog Princess, l'instrumental Theme From Casanova o la CdD d'avui. Es tracta de Something For The Weekend, el track que obre magistralment el disc, amb una melodia inspirada i coratjosa, tanmateix però amb una lletra subtil i mordaç sobre les relacions de parelles, concretament sobre un "Don Joan" enganyat per una dona a la que intenta seduir, que li fa mirar uns suposats sorolls a la pila de la llenya, moment en el que l'estaborneixen per robar-li el cotxe i els diners.
Per cert, el títol, per si no ho sabeu, fa referència a una popular expressió amb la que els barbers oferien en codi eufemístic l'últim servei als clients: senyor, necessita alguna cosa més per al cap de setmana?  Es tractava, òbviament, d'un paquet de condons!
Us deixo amb el videoclip oficial i amb una actuació en directe per a que veieu les maneres que gasta Mr Hannon.

- THE DIVINE COMEDY. Something For The Weekend. Casanova (1996).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada