divendres, 21 de febrer de 2014

This Year (The Mountain Goats)

A la Terra Alta, concretament al Parc Natural dels Ports, en tenim moltes de cabres salvatges (Capra pyrenaica) però com la CdD és un blog musical ja us podeu imaginar que no son aquestes el nostre tema d'avui. THE MOUNTAIN GOATS, nom inspirat en la cançó Big Yellow Coat, de Screamin' Jay Hawkins,  son un grup -si més no en alguna actuació en solitari, acompanyant-se únicament amb la seva guitarra, s'ha presentat dient "Hello, we are The Mountain Goats..."-, format, malgrat el sobrenom plural, per una sola persona, el prolífic compositor, cantant i guitarrista John Darnielle, nascut a Indiana, criat a Califòrnia i actualment resident a Durham (Carolina del Nord, USA), i que practiquen l'estil indie-folk-rock que tan agrada a l'autor del blog.
Durant els anys 90, i mentre treballava d'infermer en un hospital psiquiàtric, va gravar multitud de cassetes casolanes de baixa fidelitat (lo-fi) fins que l'any 2002 va fitxar per la llegendària discogràfica 4AD i, amb l'ajuda de magnífics productors com el meu admirat cantautor John Vanderslice -el del concert a la Plaça del Rei frustrat per la pluja (vegeu aquí)-, va fer un canvi notable en el seu enfocament i va publicar un seguit de molt bons discos com Tallahassee (2002), The Sunset Tree (2005), àlbum amb el que el vaig "descobrir", i mitja dotzena més, fins el darrer Trascendental Youth (2012), el catorzè de la seva discografia,  que va presentar a la sala [2] de l'Apolo, de BCN, el passat dia 22 d'octubre. 
Quan actua en format de grup conta amb acompanyants més o menys habituals, com el baixista Peter Hughes i el baterista Jon Wurster, així com d'altres esporàdics com Annie Clark -coneguda artísticament com St. Vincent i que tan extraordinari concert va protagonitzar fa uns mesos a l'Auditori de BCN formant equip amb David Byrne, l'ex-Talking Heads (vegeu aquí-) o el mateix Vanderslice.
Les seves composicions es caracteritzen per un marcat caràcter autobiogràfic que recopila en àlbums temàtics, com és el cas d'aquest The Sunset Tree, en el que aborda la seva conflictiva infància amb un padrastre abusiu. El curiós del cas és com, amb la seva característica veu nasal, parla de desgràcies personals, violència domèstica, drogues i tràgics desamors amb una jovialitat admirable i sense immutar-se, sembla talment una cabra de muntanya rumiant parsimoniosament a la vora del penya-segat, per la manera que les seves cançons transmeten una actitud davant la vida, la de trobar consol en situacions aparentment desesperades.
La instrumentació es basa en la guitarra acústica, el baix i el piano, amb un mínim de guitarra elèctrica i percussió, tot i què el resultat final no es pot dir que soni suau, com es demostra a la CdD d'avui. This Year, és molt representativa d'aquest estil musicalment optimista però amb lletra plena de conflictes, en aquest tema en concret sobre les conseqüències, a la seva adolescència, d'arribar a casa de matinada i fent olor d'alcohol, després d'haver sortit amb la moto a veure la Cathy, la seva xicota,  i veient a la mirada enfurismada del seu pare les coses dolentes que li esperen, quant diu "la cosa acabarà malament, com un es pot imaginar" i amb una tornada que va fent:
                
                   I am going to make it througt this year
                  if it kills me
                  I am going to make it through this year
                  if it kills me

A continuació podeu gaudir de la versió original del disc i d’un vídeo en directe amb un acompanyament de vents que, per al meu gust, no li feien cap falta a aquesta preciosa cançó.

- THE MOUNTAIN GOATS. This Year. The Sunset Tree (2005).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada