divendres, 14 de juny de 2013

Love Shack (The B-52's)

En les últimes dècades no se si s’estudia gaire a la Universitat de Geòrgia (USA) i desconec si n’han sortit científics o intel·lectuals d’interès, però el que si que és veritat que el campus d’Athens, ciutat amb poc més de 100.000 habitants, és un planter de música alternativa del que  han sorgit uns quants grups musicals, dels que destacaria, per sobre de tots, els REM, la qualitat dels quals no ens hauria de fer oblidar altres bandes de indie-rock com tots els associats al col·lectiu Elephant 6 (vegeu aquí), o altres estils musicals, com Vic Chesnutt o Drive-By Truckers i, és clar, els nostres protagonistes d’avui, THE B-52’s.
Amb aquest apel·latiu que fa referència al pentinat de les dues cantants, Cindy Wilson i Kate Pierson, inspirat en al estètica retro que havia fet furor 20 anys abans i conegut així per assemblar-se al morro del famós avió bombarder, van ser un autèntic fenomen de la escena new wave del moment. El seu particular estil, excèntric, alegre i desinhibit, amb lletres de temàtica surrealista i paròdica, es veia complementat  per una peculiar estètica,  amb minifaldilles, botes de go-go i roba antiga típica de botigues de segona mà, amb un resultat final d’hedonisme i disbauxa que va fer furor entre els joves universitaris de la època però que considero actualment vigent per la seva irresistible atracció.
El so de The B-52’s es caracteritza per les veus agudes però subtilment diferents, tot i cantar a l’uníson, de les noies, combinades amb la monòtona, i sovint només parlada, de l’altre vocalista, Fred Schneider, amb sons que cobreixen un ampli ventall de gèneres com el pop, el rock, el punk i la surf-music,  als que aporta sonoritat la inusual afinació de la guitarra de Ricky Wilson (germà de Cindy) i la bateria de Keith Strickland.
Desprès del sorprenent debut amb el disc homònim,  The B-52’s (1979), que conté un dels seus hits més coneguts, Rock Lobster, i un parell d’àlbums més, Wild Planet (1980) i Whammy! (1983), durant les sessions de gravació de Bouncing Off the Satellites (1986) va succeir el luctuós fet de la mort, a causa de la Sida, de Ricky Wilson, el que va sumir a la banda en un període de shock, que, ara amb Strickland a la guitarra, van superar sorprenentment amb Cosmic Thing (1989), àlbum festiu amb tocs funky, del que destaca el seu tema més reeixit i CdD d’avui, Love Shack.
A l’any següent Cindy va abandonar amistosament la banda i el trio restant va participar en diversos projectes, com a la pel·lícula The Flintstones, ja ho sabeu, “Los Picapiedra” (Brian Levant, 1994) (vegeu aquí), i altres col·laboracions, com la celebrada aportació de Kate Pierson en el tema Shiny Happy People, al disc Out of Time (1991), dels seus amics REM (vegeu aquí). Poc a poc ho va anant deixant fins a arribar a estar 16 anys sense gravar, el que van tornar a fer amb Funplex (2008), però sense acostar-se, ni de lluny, a l’èxit inicial.
I ara, si voleu sumar-vos a la festa i gaudir de la CdD que tracta d’un viatge per carretera fins a la “cabana de l’amor” (Love Shack) en la que va viure durant un temps la Kate i on van compondre l’esmentat primer single, Rock Lobster, només us cal clickar el famós videoclip següent, que acaba amb ja mític:
                                  
                                   Love shack, baby love shack!
           Love shack, baby love shack!...
  
 - THE B-52’s. Love Shack. Cosmic Things (1989).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada