La cançó que he triat com a CdD d'avui
em va causar un gran impacte, i no només a mi. Penso que el mateix li va passar
a una gran part dels adolescents interessats en la música i la cultura pop-rock a finals dels anys 60.
I es que no s'havia vist
mai una peça que durés 17 minuts, de fet ocupa tota la cara B del segon
disc de la banda de San Diego (Califòrnia, USA) IRON BUTTERFLY per la que sempre seran recordats, malgrat que
la resta del disc i de la seva escassa obra, mescla de soul-metal-psicodèlia-pop-rock, es prou interessant.
Desprès en van venir altres, com els Rare Earth amb la versió del tema de Smokey Robinson Get Ready i tota la munió de grups de rock simfònic com Yes, King Crimson...fins i tot van haver temes que ocupaven les
dues cares del LP, com Tubular Bells,
de Mike Oldfield o Thick As A Brick, de Jethro Tull, però cap d'ells em va
impressionar tant com els primers.
Es una cançó caòtica en la que
els quatre instruments clàssics del rock,
guitarra, baix, bateria i òrgan, creen una atmosfera demolidora, un clímax
d'eufòria tàntrica (i àcida!) que et deixa obnubilat. Sobre una línia d'orgue
d'influència oriental que ens recorda al de The Doors, la guitarra i el baix utilitzen l'arxiconegut riff que fa de fil conductor de tot el
tema, amb una breu part cantada a l'inici i al final ("In-A-Gadda-Da-Vida, honey, don't you know
that I love you?..."), amb els corresponents "solos"
instrumentals típics de la època, dels que destaca el de bateria, probablement
el més famós de la història del rock i
que tant va i influir en grups posteriors com Deep Purple o Led Zeppelin.
Per als que es preguntin a què ve aquest
nom tan extravagant, la resposta es ben simple. Tot va ser producte d'un
malentès fruit dels excessos lisèrgics típics d'aquella generació de músics
aventurers que van marcar el camí de la psicodèlia
al hard-rock. Es diu que un dia va
arribar a l'estudi el bateria Ron Bushy
i el cantant i teclista Doug Ingle,
ben col·locat per una barreja d'alcohol i LSD , li va dir el títol del
tema que acabava de composar, In The
Garden Of Eden, però la seva vocalització incoherent va ser transcrita
fonèticament per Bushy i així va acabar sent coneguda com In-A-Gadda-Da-Vida.
A continuació podeu escoltar el tema
sencer i, per als poc valents o els que pensin que això d'avui pot ser una
"innocentada", afegeixo la versió reduïda del single,
evidentment molt menys interessant.
- IRON BUTTERFLY. In-A-Gadda-Da-Vida. In-A-Gadda-Da-Vida (1968).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada