divendres, 11 de maig de 2012

Invencibles (Malacara)


La formació inicial dels barcelonins MALACARA ha anat canviant membres des dels seus inicis l'any 2006. Ara Fran Iturbe, guitarrista col·laborador de Bunbury, Mikel Erentxun i Nacho Vegas, viu a Los Angeles, però el seu frontman, Xavi Soto, s'ha reforçat prou bé.
Aquest hiperactiu personatge, bregat durant un temps liderant els Karma Police, i que es transforma, qual Dr. Jekyll en Mr. Hyde, de la seva honorable professió diürna a un autèntic animal d'escenari quant canta, va reclutar dos molt bons instrumentistes i alhora coautors de la música,  Luís Aznárez, dels Loud Whispers, pel baix i  Maxi Moscardi per la guitarra, equip que va completar amb la incorporació d’Albert Rams, també dels Loud Whispers i ara als MiNE!, però, atenció!, substituint aquí la guitarra per la percussió i les programacions, essent responsable, tant pels arranjaments electrònics que suporten el pes de les cançons, com per la seva nova faceta de productor, del evident canvi en el so, ara absolutament coherent i compacte, de la banda.
La sàvia nova ha significat un fort revulsiu respecte al primer disc, La flor en el precipicio (2007). Ara, amb aquest Manual para los lunes (2010), el seu univers sònic se sosté en guitarres acústiques i percussions analògiques que planegen sobre bases electròniques ballables, crues i festives alhora, amb unes lletres, totes de Soto, que narren experiències pròpies però esdevenen himnes per a tothom que els escolta.
I es escoltan-los acuradament que podem reconèixer en ells la intensitat de grups com My Bloody Valentine, Modest Mouse , Arcade Fire o els "nostres" Standstill, al temps que la electrònica de Dorian o Lali Puna.
L'àlbum conté unes quantes peces imprescindibles, com Fiesta Siciliana, que obre i, en un arriscat remix final, tanca el disc, La flor en el precipicio, que curiosament no figurava en el disc homònim, Útero, Tres lunes, o la meva favorita, Invencibles, en la que destaca la seqüenciació electrònica, l'autor de la qual ja sabeu qui es. Un altre punt fort del disc son les il·lustracions de la caràtula, obra de Javi Aznárez, germà del Luís.
Als seguidors del blog membres alhora del "Club Gastronòmic del Divendres 1998" (FCGD) pot ser que la veu i el groove de la CdD els sonin familiars i la explicació es més que evident si tenim en conte que, a la festa del Xé Aniversari del Club, vam gaudir en directe d'un extraordinari concert  dels Milkers, una espècie d’alter ego dels nostres herois d'avui.

- MALACARA. Invencibles. Manual para los lunes (2010).




Vídeo afegit posteriorment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada