divendres, 9 de setembre de 2011

Ars eròtica/Superficial (Pau Riba/MiNE!)

PAU RIBA es un artista polifacètic però, sobretot, un autèntic geni musical. Com s’explica, si no, que un disc seu de fa més de 40 anys sigui, encara avui, probablement el més important de la historia del rock en català?.

Aquest fill de família burgesa, culta i catalanista, net del poeta Carles Riba (no confoneu amb el Dr. Carles Ribas, l’abnegat metge del barri de la Zona Franca, el nom del qual porta el C.A.P. del carrer del Foc, de BCN), va formar part, en els seus inicis, juntament amb Jaume Sisa, Albert i Jordi Batiste, Oriol Tramvia i altres, del Grup de Folk, ben allunyat conceptualment dels seus contemporànis Els Setze Jutges de J. M. Serrat, Lluís Llach, Mª del Mar Bonet, Quico Pí de la Serra, Raimon etc, fins que, com va fer Bob Dylan a Newport, es va passar a la electricitat i, amb una actitud absolutament hippie, heterodoxa i transgressora, es va convertir en una autèntica icona de la contracultura a casa nostra.
A la meva discoteca guardo “como oro en paño” el doble LP de vinil de la edició de 1978 que conté els dos discos, publicats inicialment per separat, Dioptria (1970) i Dioptria 2 (1971), en el primer dels quals el cantautor s’acompanya del grup de rock progressiu OM, amb Toti Soler a la guitarra i Jordi Sabatés a l’òrgan Hammond entre altres, als que s’afeixen Sisa i Albert Batiste en el segon. Es tracta d’una obra revolucionària en la que, sota la influencia del haixix i la LSD, fa una crítica ferotge de la societat petitburgesa de la que prové, una mena d’ajustament de comptes familiar.
Doncs la setmana passada, per iniciativa del portal de projecció musical Ornitorrincos (www.ornitorrincos.es), s’ha presentat la col·laboració d’aquest autèntic freaky amb uns altres genis dels pop-rock català actual, els MiNE! (veure aquí). Consisteix, a semblança del simpàtic animaló, mig mamífer i mig au, en la interpretació meitat-meitat, el que en principi podria semblar inconexe i incoherent, d’un tema de cada un dels artistes, amb un resultat únic i irrepetible.
Els temes escollits per fer aquest ornitorinc son Ars erótica, pur i lisèrgic acid-jazz, del disc Dioptria 1,  que s’inicia amb la mítica frase:

          “Ai, Conxita Casas, si en fa d’anys, si en fa d’anys...”
i Superficial, una preciosa melodia pop de Un brindis pel nen androide (2010), amb la no menys cèlebre tornada:
          “Et sents superficial perquè no les coneixes però t’hi vols casar…”
A la gravació, realitzada al jardí de la casa de Pau Riba a Tiana (El Maresme), podreu apreciar la complicitat que s’estableix entre dos artistes aparentment antagònics, amb dos estils i dues maneres d’entendre la música, fins i tot amb dos públics tan diferents, amb un resultat, senzillament, espectacular.

- PAU RIBA/MiNE!. Ars eròtica/Superficial. Dioptria (1970)/Un brindis pel nen androide (2010).


Mitad Mine!, Mitad Pau Riba from missalabama on Vimeo.

5 comentaris:

  1. Ei, molt bona col·laboració! Felicitats per la part que et toca ;)

    ResponElimina
  2. A Flix no us vaig poder veure " va ploure ", a Tiana " havia mosquits " però vau poder tocar . No us he vist mai en directe espero que aviat tingui la oportunitat. Transmeteu molt bones sensacions.
    "R" i "M" enhorabona, tot un artista l'"A"

    ResponElimina
  3. Quin mix més guapooooo!!!!

    Ha superat la 6-4 Dam-Lemon!!!

    Felicitats als artistes!!!

    Mariam

    ResponElimina
  4. PAU PER QUÈ NO FAS COSES AMB ELS TEUS FILLS (PASTORA) I DEXIES D'EXPERIMENTAR AMB TOT DEU?
    JUNTS SERIEU BRUTALS

    ResponElimina