Cyprus Avenue (Van Morrison)

Astral Weeks (1968) està considerat un dels discos més importants de la història de la música pop. Però, per a mi, té un significat especial, me’l va regalar la M als anys 70’s, al poc de començar a sortir plegats.

Des d’aleshores Van, The Man (L’home) o “el Lleó de Belfast”, com també es coneix a aquest malcarat norirlandès, ha estat un artista de culte per a nosaltres, la obra del qual hem anat seguint, malgrat el seu conegut tarannà desagradable, com vàrem poder comprovar ja fa uns quants anys en un concert al Poble Español de Montjuïc.

Escoltant aquest disc us preguntareu: això que és, pop...rock...folk...blues...jazz?. Doncs probablement la resposta sigui positiva a totes les qúestions. Desprès d’abandonar el grup Them, amb el amb el que havia aconseguit una certa notorietat amb temes com Gloria, amb 23 anys va emigrar als USA i va signar un contracte amb la discogràfica Warner Brothers. En només tres dies i envoltat de cinc músics de jazz, va gravar aquesta autèntica obra d’art de vuit cançons, on la seva prodigiosa veu, càlida i sensual com mai, es envoltada, amb una producció i uns arranjaments memorables, de guitarres que apareixen i desapareixen, percussions, baixos plusquamperfectes, flautes, violins...fins aconseguir un disc enigmàtic i irrepetible que, amb els anys, ha estat inevitablement canonitzat. Quin ull (o, millor, quina oïda) va tenir la M!!!

La cançó escollida tracta sobre un amor adolescent, no correspost, amb la nena de la casa del turó d’un bonic carrer del seu Belfast natal, la Cyprus Avenue.

Per escoltar-la clickeu sobre el reproductor.

- VAN MORRISON. Cyprus Avenue. Astral Weeks (1968).



Vídeo afegit posteriorment.