divendres, 10 de setembre de 2010

Cyprus Avenue (Van Morrison)

Astral Weeks (1968) està considerat un dels discos més importants de la història de la música pop. Però, per a mi, té un significat especial, me’l va regalar la M als anys 70’s, al poc de començar a sortir plegats.

Des d’aleshores Van, The Man (L’home) o “el Lleó de Belfast”, com també es coneix a aquest malcarat norirlandès, ha estat un artista de culte per a nosaltres, la obra del qual hem anat seguint, malgrat el seu conegut tarannà desagradable, com vàrem poder comprovar ja fa uns quants anys en un concert al Poble Español de Montjuïc.

Escoltant aquest disc us preguntareu: això que és, pop...rock...folk...blues...jazz?. Doncs probablement la resposta sigui positiva a totes les qúestions. Desprès d’abandonar el grup Them, amb el amb el que havia aconseguit una certa notorietat amb temes com Gloria, amb 23 anys va emigrar als USA i va signar un contracte amb la discogràfica Warner Brothers. En només tres dies i envoltat de cinc músics de jazz, va gravar aquesta autèntica obra d’art de vuit cançons, on la seva prodigiosa veu, càlida i sensual com mai, es envoltada, amb una producció i uns arranjaments memorables, de guitarres que apareixen i desapareixen, percussions, baixos plusquamperfectes, flautes, violins...fins aconseguir un disc enigmàtic i irrepetible que, amb els anys, ha estat inevitablement canonitzat. Quin ull (o, millor, quina oïda) va tenir la M!!!

La cançó escollida tracta sobre un amor adolescent, no correspost, amb la nena de la casa del turó d’un bonic carrer del seu Belfast natal, la Cyprus Avenue.

Per escoltar-la clickeu sobre el reproductor.

- VAN MORRISON. Cyprus Avenue. Astral Weeks (1968).



Vídeo afegit posteriorment.

4 comentaris:

  1. vas be noi...vas molt be..
    ara a mi no se'm activa el reproductor....el de musica del blog , vull dir.¡¡¡

    ResponElimina
  2. Per fi estem aquí!!! Enhorabona de nou pel blog i pel bon ull que sempre ha tingut, té i tindrà la M.

    ResponElimina
  3. En primer lloc felicitats per la idea i pel bon gust musical a l'hora d'escollir els temes. Aquests grans clàssics perduraran per sempre però a vegades va bé que algú ens els vagi recordant de tant en tant. Feia molt de temps que no escoltava Van Morrison (és veritat, la M té molt bon criteri musical je, je...).
    El que també m'agrada molt d'aquest blog, a banda de les cançons, és la petita història que amaguen darrera i que tant bé saps explicar.
    A partir d'ara jo també tindré més ganes que sigui divendres!!!

    Alfons

    ResponElimina
  4. Doctor R., com m'ha agradat aquest blog, la foto de portada, els teus interessants comentaris carregats d'anècdotes personals, les cançons que comparteixes amb tots nosaltres...
    Quina gran idea, que ens farà disfrutar a tots nosaltres d'aquest bon saber fer!!!!
    Jo m'afegeixo en dissabte en aquest blog...però no tornaré a deixar passar un divendres...ara que sé què hi ha al darrere.
    Felicitats M., A. i R!!!!
    I FELIÇ DIADA A TOTHOM!!! Mariam

    ResponElimina