No ho ha tingut fàcil a la
vida na MARÍA JIMÉNEZ, nascuda a Triana, Sevilla, en una
família d'origen calé per part de pare, amb 17 anys mare soltera
d'una filla, María del Rocío, que moriria en un accident de trànsit
als 16, un conflictiu matrimoni amb l'actor Pepe Sancho -en el moment de
màxima popularitat d'aquest pel seu paper com "el Estudiante" a la
sèrie Curo Jiménez, de qui es divorciaria i
amb qui es tornaria a casar a Costa Rica, qui reconeixeria
com a seva la nena i li donaria un fill, Alejandro, veritable puntal en la vida
de l'artista- els maltractaments per part del qual no va airejar fins a després
de mort, el 2013.
Una carrera iniciada als
"tablaos" de Barcelona i, posteriorment, a Madrid, amb memorables
actuacions basades en lletres de contingut obertament lliberal i
provocador que interpretava impetuosament sense estar-se de mostrar els seus encants.
Una carrera musical en la que
ha gravat gairebé una vintena de discos de sort desigual, que primerament va
compatibilitzar amb algunes pel·lícules i sèries de TV com Todos los hombres
sois iguales i, amb el pas del temps, participant en programes com a
presentadora, jurat en concursos i en diversos reality que han explotat
sense miraments els seus problemes psíquics i físics, càncer de mama inclòs,
que han posat d'evidència un lloable esperit de superació.
Una vida farcida d'alts i
baixos, personal i artísticament, als inicis de la qual va contar amb el
productor Gonzalo García-Pelayo i el guitarrista Paco Cepero (i
posteriorment el seu parent Rafael Riqueni) en la que alternava diversos
pals de flamenc amb boleros, ranxeres i balades de
compositors com Silvio Rodríguez o Amancio Prada, amb temes tan
populars com Se acabó (1978) (vegeu aquí).
Una discografia a la que no
vaig prestar cap atenció fins a la publicació d'un àlbum que va canviar la meva
percepció de l'artista, Donde más duele. María Jiménez canta por Sabinas (2002),
amb aquella icònica caràtula amb la diva coronada amb plomes de paó, una
cigarreta a la ma i un whisky, concretament un Johnnie Walker Black
Label, a tocar. Un disc gravat després de més de 10 anys allunyada dels
escenaris, de nou amb el seminal productor García-Pelayo, en el que,
acompanyada d'artistes com Lichis, de La cabra mecánica, els Estopa
i els guitarristes Gerardo Núñez i Enrique de Melchor,
porta al seu territori (la rumba, la buleria...) onze
temes originalment enregistrats per Joaquín Sabina com Una
canción para Magdalena, Medias negras, Y nos dieron las diez o 19 días y
500 noches, més un d'original, Con dos camas vacías, composat per a
l'ocasió i en el que el d'Úbeda s'afegeix a la veu, i CdD d'avui.
Una lletra memorable, com és habitual en l'autor, que la trianera, actualment resident a Chipiona, Cádiz, interpreta amb la seva passió habitual, no en va, al cometari de Joaquín de que li agradava perquè cantava amb els budells, va contestar: "Yo canto con el coño!".
- MARÍA JIMÉNEZ. Con dos camas vacías. Donde más duele (2002).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada