divendres, 29 de gener de 2016

No So Sweet Martha Lorraine (Country Joe & The Fish)

Joseph Allen McDonald, conegut artísticament com a "Country Joe", és un veterà músic americà, amb 74 anys recent complerts, conegut també per la seva faceta d'activista polític incansable des de la època de la contracultura californiana dels anys 60.
Fill de pares comunistes que el van batejar en honor de Joseph Stalin, la seva actitud radical l'ha portat a defensar tota mena de causes, des de l'ajuda als veterans de la guerra del Vietnam als drets dels animals (com "Save the whales"), i tota mena de qüestions ecològiques, el que li ha comportat estar en el punt de mira de la CIA i l'FBI, motiu pel qual ha passat algunes temporades a Europa, concretament a França, on se sentia més còmode.
Els seus inicis musicals al front de la banda COUNTRY JOE & THE FISH (coliderada pel guitarrista Barry "The Fish" Melton i que al·ludeix amb els malnoms amb que se'ls coneixia a Stalin i Mao) pioners en la fusió del folk, el blues, el country i l'incipient rock psicodèlic, els van convertir de seguida, juntament amb JeffersonAirplane i Grateful Dead, en guies de la cultura hippie, consagrant-se definitivament al Festival de Woodstock de 1969. Però Country Joe, desprès de quatre LP's, se'n va cansar i va decidir seguir en solitari una carrera irregular amb llargs períodes absent de la escena seguits de publicacions inesperades però que en total sobrepassen la trentena d'àlbums, incloent la banda sonora de diverses pel·lícules, en alguna de les quals va participar com a actor.
El seu debut, Electric Music for the Mind and Body (1967), que no inclou la cançó més popular als seus concerts, I Feel Like I'm Fixi'n To Die Rag (vegeu aquí), gira al voltant de la protesta política però també sobre l'amor lliure i l'ús de drogues recreatives, tot tractat amb un humor satíric, amb arranjaments musicals complexes, i excepcionalment enregistrats per a la època, dels que en destacava l'orgue de David Cohen i està considerat una obra definitiva i imprescindible de la música psicodèlica i de la època de la contracultura.
I ara prepareu-vos a experimentar quelcom semblant al que sentirien l'any 67 els joves universitaris de la badia de San Francisco i els afortunats i entusiastes europeus que els van rebre a la gira del 68, amb No So Sweet Martha Lorraine, el tema més conegut del disc. Una experiència psicodèlica per a la qual us recomano que no us ajudeu de cap substància al·lucinògena...no cal.

- COUNTRY JOE & THE FISH. No So Sweet Martha Lorraine. Electric Music for the Mind and Body (1967).



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada