Pulgas en el corazón (Christina y Los Subterráneos)

Anit  Christina Rosenvinge va actuar a l'Auditori de Barcelona, dins del Guitar Festival, per presentar el seu últim disc, Lo nuestro (2015), en el que, amb predomini de la guitarra elèctrica i els sintetitzadors, se'ns mostra allunyada dels seus darrers treballs, més intimistes. És una artista la carrera de la qual no he seguit especialment però que resulta ser, de tots els que he publicat alguna CdD, de la que he estat físicament més a prop i durant més temps. Concretament va ser en un concert de Keith Richards i la seva banda alternativa als Stones, The X-pensive Winos, a la sala Zeleste, l'actual Razzmatazz, en el qual es va situar just al davant meu, acompanyada de la que aleshores era la seva parella, el cineasta Ray Loriga (vegeu aquí).

Fins fa poc només tenia a la meva discoteca un àlbum d'aquesta madrilenya, filla de danès i britànica,  Que me parta un rayo (1992), el primer que, finalitzada la etapa de música per a adolescents en la que va triomfar amb el duo Álex Y Christina, va endegar com a CHRISTINA Y LOS SUBTERRÁNEOS, amb els que en gravaria dos més, el directe Vivo en Madrid (1993) i Mi pequeño animal (1994), a partir del qual va començar una carrera en solitari, tan interessant com poc comercial, que amb una desena de discos mes, segueix en plena forma i amb el prestigi intacte tot i els múltiples canvis de pell que ha portat a terme en els seus més de 30 anys d'activitat artística.

I aquest LP solitari fa poc es va veure acompanyat d'una obra que recomano a tots aquells que, coneixent-la poc, com jo, us hi voleu aproximar. Es tracta de Un caso sin resolver (2011), un quàdruple CD (més un DVD i un llibret) amb cançons escollides per la pròpia autora de totes les seves èpoques, el primer dels quals recull temes amb els Subterráneos i dels primers discos en solitari, Cerrado (1997) i Flores raras (1998); el segon correspon a la època "americana", fruit del seu periple per New York, on, amb la companyia dels seus amics Steve Shelley i Lee Ranaldo, de Sonic Youth, va editar Frozen Pool (2001), Foreign Land (2002) i Continental 6 (2006), amb la majoria de cançons de caràcter introspectiu i en anglès, abans de tornar a Espanya per reiniciar la carrera en llengua castellana amb els aclamats Tu labio superior (2008) i la seva seqüela, l'EP Tu labio inferior (2008) i, per a molts la seva obra definitiva, La joven Dolores (2011), el que queda recollit al tercer CD, deixant per al quart, com una mena de calaix de sastre, composicions com Chas! Y aparezco a tu lado, de la època de Álex y Christina, altres del disc  Verano fatal (2007), gravat a mitges amb Nacho Vegas, i covers com l'Hallelujah de Leonard Cohen o, el súmmum de l'atreviment, El sud, tema del disc Els invertebrats (2007), de Raül Fernández, Refree, productor del recent Lo nuestro, que canta en l'idioma original, el català.

Com a CdD he escollit un tema de Que me parta un rayo,  el primer disc amb els Subterráneos, grup que contava, entre d'altres, amb grandíssims músics que desprès s'incorporarien a la banda de Joaquín Sabina, com Antonio García de Diego i Pancho Varona (vegeu aquí) o Álvaro Urquijo, de Los Secretos i Alejo Stivel, posteriorment a Tequila i famós productor. El seu estil, ben allunyat del pop d'autor posterior, era pop-rock d'influència franco-britànica, amb el que van aconseguir molt bona acollida de crítica i públic. És un dels LP més interessants del rock espanyol, amb deu tracks rotunds, tot i la seva aparent sensibleria, dels que destacaria la inicial Tú por mí, Mil pedazos, Señorita (amb lletra de Ray Loriga), Voy en un coche, Alguien que cuide de mí,  la balada final, avançament del que vendria desprès, o la CdD d'avui.

Es tracta de Pulgas en el corazón, amb una melodia i una harmònica que ens recorden a Bob Dylan i una lletra a mitges entre Rosenvinge i Loriga en la que fa homenatge als seus admirats The Clash, un tema dels quals esmenta a la estrofa que diu:

          Un chaval pide monedas

          para echar en la juke-box

          y ya ha puesto 15 veces

          "Should I Stay Or Should I go"

I que conté la coneguda tornada:

          Pulgas en el corazón

          perros en el callejón

          y yo voy a estarme quietecita

         hasta ver venir lo bueno en mi rincón.

- CHRISTINA Y LOS SUBTERRÁNEOS. Pulgas en el corazón. Que me parta un rayo (1992).