divendres, 16 de gener de 2015

We Could Send Letters (Aztec Camera)

Dir AZTEC CAMERA és dir Roddy Frame, un precoç compositor, guitarrista i cantant que als 16 anys va fundar el grup a Glasgow, a la seva Escòcia natal, i als 18 va publicar High Land, Hard Rain (1983), un dels grans discos de debut de la història del rock. Però abans de la sortida del disc al mercat la banda ja s'havia desintegrat i Frame no va voler contar mai més amb un equip estable, per la qual cosa va anar reclutant músic "mercenaris", alguns de tan sonats com Mick Jones, de The Clash, Malcolm Ross i Edwyn Collins, dels seus paisans Orange Juice, o el compositor japonès Ryuichi Sakamoto, per al següents discos de la seva carrera, que dura fins a l'actualitat.
El seu estil, històricament a la època post-punk, el podem assimilar al fenomen new wave i, en el seu cas concret, es caracteritza per unes melodies enganxoses amb alguns tocs de soul i fins i tot de jazz (Frame es declara admirador de Wes Montgomery i Django Reinhardt) i uns subtils jocs de paraules que ens recorden a un altre gran talent i vell conegut del blog,Elvis Costello.
Malauradament, desprès de l'èxit d'aquest disc, es van prendre decisions equivocades, la principal confiar la producció del següent disc, Knife (1984), a un dels músics més influents del moment, en Mark Knopfler, de Dire Straits, amb el que va resultar un àlbum sobreproduït que, mancat de la espontaneïtat i frescor del primer, va decebre a la majoria dels seguidors, impressió que s'ha repetit en els cinc discos posteriors amb la "marca" Aztec Camera, així com en els quatre de l'autor, a partir del 1995 amb el seu nom propi, el darrer dels quals, Seven Dials, editat el 2014, tot i que tots ells tenen un nivell de qualitat per sobre de la mitjana.
High Land...és un disc memorable, que conté deu temes de gran qualitat, dels que destacaria la inicial, Oblivious, Pillar To Post, Back On Board o Walk Out To Winter, la preferida del seu autor...però no la meva, aquesta We Could Send Letters, la més singular de l'àlbum i que he escollit com a CdD d'avui.
A mi m'agrada especialment la línia de guitarra acústica, amb algun toc "aflamencat", més i tot que la breu tornada:

          Just close your eyes again
          Until these things get better
          You're never far away
          But we could send letters

Encantadora i terriblement romàntica cançó, composada amb només 15 anys per aquest autèntic nen prodigi, que tot seguit us convido a tornar a escoltar en versió del 1983 i, en una gravació de poca qualitat tècnica però molt emotiva, del 2011.

- AZTEC CAMERA. We Could Send Letters. High Land, Hard Rain (1983).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada