divendres, 10 de gener de 2014

It's All Right/For Sentimental Reasons (Sam Cooke)

El post número 5 de la MNO està dedicat al que molts consideren el millor cantant de soul de la història, la influència del qual està present en protagonistes d'aquesta secció que l'han precedit, com OtisRedding, Al Green o Marvin Gaye.
Iniciat, com molts d'ells per influència familiar, en el mon dels gospel, de ben jove SAM COOKE va evolucionar cap al rhythm and blues i el soul, del que se'l considera pioner, estil amb el que, entre el 1957 i el 1964, any en que, només amb 33 anys, va ser mort a trets per la recepcionista d'un hotel de mala mort de Los Angeles, en un episodi absurd que no ve al cas comentar, va triomfar amb més de 30 cançons, la majoria composicions seves, com You Sed Me, A Change Is Gonna Come, Chain Gang, Cupid, Wonderful World o Twistin' The Night Away, motiu suficient per arribar a ser conegut popularment com a Mr. Soul. I tot això sense que se li pugessin els fums al cap ni deixar d'ocupar-se de temes d'actualitat social de la època, com la lluita pels drets civils, sent respectat per igual per les comunitats blanca i negra dels Estats Units.
Per la meva part he de reconèixer que, a la meva adolescència, les seves balades sempre em van semblar un xic ensucrades (desprès vaig saber que algú les va batejar com a sweet soul music) i estava per altres coses, fins que 20 anys desprès de la seva desaparició la seva discogràfica, i no em pregunteu per què, va editar un disc gravat el 1963 en una sala de festes de Miami, davant d'un públic majoritàriament negre absolutament entregat a l'artista, considerat com un dels millors discos en directe de la història de la música popular. La demostració de talent per part de Cooke és incommensurable i el mostra en el millor moment de la seva carrera. Si al seu carisma, humor i espontaneïtat hi afegim un acompanyament musical, liderat pel saxofonista King Curtis i el guitarrista Cliff White, perfectament acoblat al seu servei, el resultat no podia ser més que un passaport cap a la immortalitat. 
Com a CdD he escollit un medley (popurri) de dues cançons, It's All Right i (I Love You) For Sentimental Reasons, l'únic del concert, amb el que Mr. Soul aconsegueix un monumental karaoke, amb els versos que va entregant al públic per a que se'ls faci seus, proposta a la que, avui més que mai, recomano que us hi afegiu, a partir de quant entra el segon tema, el que podeu identificar quant pronuncia I love you for sentimental reasons...i que us farà sentir com si fóssiu un dels 700 afortunats d'aquella nit del 12 de gener de 1963, demà passat farà 51 anys, a Miami:

                    I think of you every morning
                    I dream of you every night
                    And I know I'm never lonely
                    Whenever you are in sight

Desprès d'això penso que no vaig ser prou explícit al nomenar aquesta secció com a MNO. Hi falta una I, hauria de ser Música Negra INJUSTAMENT Oblidada (MNIO)!

-SAM COOKE. It's All Right/For Sentimental Reasons. Live At The Harlem Square Club, 1963 (1985).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada