Comentava el dia del post de Broken Bells, el projecte del productor Danger Mouse i del músic James
Mercer, que algun dia hauria de dedicar la CdD al grup que aquest últim
lidera com compositor, guitarrista i cantant i com a únic membre
fundacional des del 1997, THE SHINS.
I ara que, desprès de cinc anys
d'espera, han editat el seu quart disc, crec que es un bon moment per recordar
un dels meus grups favorits de rock
alternatiu americà.
Formats a Albuquerque (Nou Mèxic, USA),
on van viure fins al 2002 en que es traslladaren a Portland (Oregó), el seu
estil es el pop-rock, amb
composicions que el mateix Mercer no dubta a qualificar com a
"simplones", però que en el fons no ho son tant. Tenen
sovint un aire pausat i psicodèlic, fins i tot misteriós, que acompanyen amb
uns arranjaments que, en concret en el darrer disc, Port of Morrow (2012) amb la inestimable col·laboració del
productor Greg Kurstin, sonen
complexes i fantasiosos. Una vegada més podem comprovar con n'és d'allargada
l'ombra de The Beatles.
El disc, com els anteriors Oh, Inverted World (2001), Chutes To Narrow (2003) i Wincing the Night Away (2007), es
una col·lecció de temes exquisits que entren bé sigui quin sigui l'estat d'ànim
de l'oient, en els que predominen les guitarres que ens evoquen els Echo & The Bunnymen, i les veus,
amb uns "falsets" entranyables, marca de la casa, a l'alçada d'altres
bandes favorites meves con Band of
Horses, Grand Archives o...ay! Crowded House. Dels deu magnífics temes
destaquen la inicial The Rifle's Spiral,
September, No Way Down i, per sobre de totes, la CdD d'avui, Simple Song, que, malgrat el seu títol,
de simple no en té res.
- THE SHINS. Simple Song. Port of Morrow (2012).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada