divendres, 25 de març de 2011

Another Brick In The Wall (Pink Floyd)

La propera representació, els dies 29 i 30 de març, al Palau St. Jordi de BCN, per part de Roger Waters, antic component del grup PINK FLOYD, del disc The Wall (1979) m'ha fet recordar la primera vegada que  vaig sentir la CdD d'avui.
Va ser en un bar que hi havia aleshores en un petit carreró de la part alta (casc antic) de Tarragona, anomenat Poetes, que esdevingué un punt de referència cultural de la ciutat, el que en dèiem un "bar de progres", vaja. Estava ubicat als baixos, m'imagino que a les antigues cavallerisses, d'un casalot medieval, molt ben restaurat, en un ambient força acollidor, utilitzat com a sala d'exposicions, presentacions de llibres i performances diverses, i la M i jo ens hi deixàvem caure a la menor ocasió. I encara conservem l'entranyable "posavasos" que il·lustra aquest texte.
Aquella nit, malgrat que jo tenia diversos discos del grup, com Ummagumma (1969), Atom Heart Mother (1970), Meddle (1971), The Dark Side Of The Moon (1973), com no? i Wish You Were Here? (1975), he de reconèixer que no els vaig identificar. Això sí, ens varem quedar tan impressionats que vàrem córrer a esbrinar de qui era aquella cançó amb aquells cors tan inquietants i que va resultar ser Another Brick In The Wall (part 2).
Els Pink Floyd van iniciar la seva activitat als anys 60, sota el lideratge del compositor, cantant i guitarrista Syd Barrett, fins que la LSD va causar estralls en el seu cervell, motiu pel que va ser substituït per David Gilmour, qui va mantenir una ferotge lluita d'egos amb Roger Waters fins acabar amb la sortida d'aquest últim de la banda. Malgrat tot, durant uns 10 anys van ser una de les bandes més significades de l'anomenat rock simfònic, essent considerats com un dels grups més important de tots els temps i dels més grans venedors de discos de la història.
The Wall es una mena d'òpera-rock conceptual sobre un músic fictici i malalt mental anomenat Pink que, a base de traumes psicològics com la mort del pare a la II Guerra Mundial, la sobreprotecció materna, la rigidesa educativa, els fracassos amorosos, així com la pressió de ser una estrella del rock consumidora de drogues, va construint mentalment un mur de totxos que el protegeix però al mateix temps l'aïlla del mon real i el condueix a un altre de fantasia autodestructiva. Al llarg de la representació de la obra es va construint una paret de totxanes que, a poc a poc, tapa els membres del grup i acaba amb la destrucció del mur, que cau sobre els espectadors, el que permet al protagonista recobrar la llibertat.
Molta gent pensa que les lletres de The Wall, obra de Waters com en tots els discos a partir del Dark Side... transmeten perfectament la complexa personalitat de l'autor, que mitjançant l'alter ego del protagonista lliura una mena d'ajust de comptes amb el gènere humà.
L'impressionant muntatge que requeria la presentació no va permetre representar-lo, entre 1980 i 1981, més que en unes poques ciutats com Nova York, Los Angeles, Londres o Dortmund i va ser econòmicament desastrós.
Uns mesos desprès de la caiguda del mur  de Berlin es va tornar a representar a la Potsdamer Platz de la capital alemanya, amb uns quants músics famosos convidats i un muntatge espectacular que suposem serà similar al que es presentarà a BCN, en el marc de la gira mundial per commemorar el 30 aniversari del disc.

- PINK FLOYD. Another Brick In The Wall (part 2). The Wall (1979).



Pink Floyd - Another Brick In The Wall (Part 2)

Vídeo afegit posteriorment.

1 comentari:

  1. Demano disculpes als seguidors del blog per la fallada tècnica que impedia escoltar la darrera CdD, el que s'ha solucionat substituint el reproductor.

    ResponElimina