MN(I)O-17:
El post d’avui, el dissetè de la serie
dedicada a la “música negra” que va fer furor als anys 60 i 70 del s. XX está dedicat
a un grup format per uns estudiants de la Northern High School de Detroit,
Michigan, The Miracles, indiscutiblement liderats pel cantant principal,
William “Smokey” Robinson, personatge fonamental en l’èxit d’estils com
el rhythm & blues i el soul, tant pel seu talent artístic com
comercial.
De fet, va ser aquest qui va recomanar al seu valedor dels inicis, Berry Gordy, crear una discogràfica, Tamla Records, la posteriorment afamada Motown, qui l'anomenaria vicepresident i li permetria el que a pocs altres artistes, poder interpretar les seves pròpies cançons en detriment de les dels compositors oficials de la casa (vegeu aquí).
Una formació creada per Robinson, i els seus amics Ronald "Ronnie" White i Warren "Pete" Moore, completada amb els cosins Robert "Bobby" i Emerson "Sonny" Rogers, qui deixaria el lloc a sa germana Claudette -futura esposa del frontman, amb qui tindria dos fills, anomenats precisament Berry i Tamla, moment en el qual va abandonar les actuacions amb el grup (i l’aparició a les portades dels discos), tot i que va continuar participant en els enregistraments- i el guitarrista Marv Tarplin (a qui podeu veure aquí, al darrera, en aquesta una mica desafinada interpretació d'un dels seus temes més coneguts, You Really Got A Hold On Me).
Una banda que, després de publicar més de mitja
dotzena d'àlbums en el primer lustre de la dècada, va canviar el
nom pel de SMOKEY ROBINSON & THE MIRACLES a partir del Going
To A Go-Go (1965) i en la dotzena de posteriors, fins al 1972, en el
que el cantant va emprendre una reeixida carrera solista,
pràcticament fins a l'actualitat, ja amb 85 anys, superats alguns problemes amb
la cocaïna a la dècada dels 80, amb alguna que altra reagrupació amb la resta
de The Miracles, tanmateix en actiu tot i que amb alguna obligada
substitució de membres.
Com a CdD n'he triat una del seu setè LP,
l'esmentat Going To A Go-Go, produït per Robinson, qui participa,
amb uns o altres "Miracles" en onze de les dotze tracks, de
les en destacaria algunes com l'homònima que el titula, Ooo
Baby Bay, My Girl Has Gone o aquella en la que un home que ha sortit d'una
relació sentimental intenta amagar el seu dolor però no pot esborrar "les
petjades de les seves llàgrimes", The Tracks Of My Tears, de la que
en voldria destacar els arranjaments vocals, obra de Moore, i la introducció de
guitarra de Tarplin (inexplicablement absent del vídeo), els altres dos co-autors.
- SMOKEY ROBINSON & THE MIRACLES. The Tracks Of My Tears. Going To A Go-Go (1965).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada