Africana 13:
Els dos pròxims post de la secció “Africana” del blog estaran dedicats a dos músics malians virtuosos en sengles
instruments tradicionals, la kora i el ngoni.
El primer d’ells és TOUMANI DIABATÉ,
criat en una nissaga de griots, el pare del qual, Sidiki Diabaté, conegut com
el “Rei de la kora”, va ser el primer
a gravar un disc, l’any 1970, amb aquest instrument, continuada per la seva
cosina Sona Jobareth, pel seu germà
petit Mamadou Sidiki Diabaté i,
recentment, pel seu fill Sidiki.
La gran aportació del nostre heroi d’avui va ser la fusió de la música
tradicional mandé amb estils occidentals com el flamenc, el blues o el jazz, fruït del que, a més a més de publicar discos com a solista
com el seminal Kaira (1987) o el més
recent The Mandé Variations (2008),
ho ha fet col·laborant amb artistes d’arreu del món com els espanyols Ketama i
el baixista britànic Danny Thompson,
amb els aclamats Songhai (1988) i Songhai
2 (1994); amb el bluesman americà Taj Mahal (Kulanjan, 1999); la islandesa Björk
(Volta, 2007); els seus paisans Kélétigui Diabaté al balafon i el protagonista de la propera “Africana
14”, Bassekou Kouyaté al ngoni (Djélika, 1995); el mític guitarrista Ali Farka Touré (In The Heart
Of The Moon, 2005 i Ali & Toumani,
2010) o, com a cirereta del pastís, amb el seu fill (Toumani & Sidiki, 2014 i Lamomali,
2017).
La CdD que he triat per avui, titulada precisament Toumani, és la que enceta un disc que espero que us agradi i que
gaudiu de la kora, una mena d’arpa de
21 cordes típica de l’Àfrica Occidental, i d’aquesta interessantíssima
discografia multicultural. Es tracta del Boulevard
de l’Independence (2006), un àlbum gravat amb músics de diversos països de
l’antic imperi Mandinga com Senegal, Mali, Burkina Faso, Costa d’Ivori o
Guinea, agrupats amb un nom, SYMMETRIC
ORCHESTRA, que al·ludeix a l’equilibri entre tradició i modernitat, en el
que instruments com la kora, el ngoni, el balafon o el djembé
conviuen amb guitarres i teclats electrònics (vegeu imatge), interpretats per fins a 41
instrumentistes –incloent una secció de vents dirigida per Pee Wee Ellis- i 11 cantants, entre ells el magnífic Kasse Mady Diabaté.
Un disc amb el nom d’un dels carrers principals de Bamako, gravat al Hogon Club de la capital de Mali on el
combo va actuar cada divendres durant gairebé 10 anys, amb nou temes en els que
predominen els ritmes tradicionals mandé, com la CdD, Toumani, l’homònim Boulevard
de l’Independance, Wasso o Mamadou Diaby, amb alguna incursió a la
salsa afro-cubana, com Africa Challenge,
amb la kora constantment com a
instrument clau.
- - TOUMANI
DIABATÉ & HIS SYMMETRIC ORCHESTRA. Toumani. Boulevard de l’Independance
(2006).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada