A RUFUS WAINWRIGHT li escau d'alló millor la dita castellana de que
"de casta le viene al galgo". I és que en alguna cosa s'hauria de
notar que és fill dels reconeguts cantants de folk Loudon Wainwright III
i Kate McGarrigle, dels que va rebre
en herència una portentosa veu, així com, des de ben petit, una sòlida formació
musical.
Obviarem, per no fer
"safareig", la seva agitada vida personal, sobretot en l'aspecte
sentimental, i ens centrarem en la professional, en la que l'artista ha
aconseguit un so propi i singular, tant en el món del pop-rock com del teatre, la dansa, el cinema i, fins i tot l'òpera,
fruit de les seves influències líriques que van des de la música clàssica al
cabaret i el gènere musical amb el tradicional col·lectiu Tin Pan Alley al capdavant, una bona prova del qual és l'atípic
concert en el que va reinterpretar un llegendari recital de Judy Garland i publicat en el disc Rufus Does Judy Garland at Carnegie Hall
(2007).
Desprès de dos interessants discos li va
arribar el reconeixement massiu amb una obra que ben bé podria haver estat un
doble àlbum però que en realitat va composar i gravar successivament i publicar
amb els títols de Want One (2003) i Want Two (2004), obres opulentes i
exuberants, meticulosament arranjades fins a la extravagància. Potser una mica
horteres (kitsch) i tot.
Com a CdD he escollit la que obre el
"One", una cançó titulada Oh
What a World en la que, parafrasejant a la bruixa maleïda de El Mag d'Oz
("Oh, quin món...quin món!") es pregunta en quin món vivim en el que els homes
heterosexuals llegeixen revistes de moda, amb una èpica orquestració del "Bolero" de Ravel de fons. Amb els altres tretze tracks del disc, dels que en destacaria uns quants com I Don't Know It Is, 14th Street, Vibrate, Natasha
o Go or Go Ahead, i per a la gravació
dels quals ha contat amb la col·laboració de cantants com Teddy i Linda Thompson i
de la seva germana Martha, forma un
dels discos més emocionants i personals dels darrers anys...un clàssic modern,
vaja.
- RUFUS WAINWRIGHT. Oh What A World. Want One (2003).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada