El 25 de desembre del 2009, al cap d'uns dies en
coma per ingerir una gran quantitat de psicofàrmacs, el cantautor de
Jacksonville, Florida, VIC CHESNUTT moria en un hospital d'Athens,
Geòrgia, ciutat on residia des de poc després de patir, amb 18 anys i sota els
efectes de l'alcohol, un greu accident de trànsit que el mantindria postrat en
cadira de rodes, tetraplègic, de per vida.
Una situació que va condicionar la seva
existència, amb un marcat sentit de l'humor negre, una depressió crònica i
freqüents recaigudes en l'addicció a la beguda que va anar, en part,
superant amb la seva carrera musical, en la que va publicar dotzena i mitja de
LP, els dos primers, Little (1990) i West Of Rome
(1991), produïts pel seu mentor, Michael Stipe, el cantant dels REM,
veí de la mateixa Athens.
Una discografia, per a l'enregistrament de la
qual, acompanyant-se d'una guitarra acústica que interpretava dificultosament
amb el parell de dits útils que li restaven i una harmònica, va comptar amb la
col·laboració de multitud de músics, molts d'ells "coneguts" nostres,
de la que en destacaria àlbums com Is The Actor Happy? (1995), The
Salesman And Bernadette (1998), en el que participen els Lambchop
i Emmylou Harris; Ghetto Bells (2005), amb els llegendaris
Bill Friser i Van Dyke Parks; North Star Deserter
(2006) o el darrer, Skitter On Take Off (2009), amb el meu
estimat Jonathan Richman, molt més reconeguts per la crítica, que el
considera un precursor de l'estil alt-country o, si hi preferiu,
"americana", que comercialment, per el que, ni els ingressos per les
vendes ni els tours, com els que el va portar a casa nostra el 1995 i el
2008, van ser suficients per sufragar les despeses del nefast sistema sanitari
del seu país.
Una situació crítica pal·liada temporalment amb
la publicació de Sweet Relief II: Gravity Of The Situation
(1996), un disc d'homenatge amb versions de composicions seves a càrrec
d'artistes també "coneguts" com la seva amiga Kristin Hersh (ex Throwing Muses), REM,
The Smashing Pumpkins, Soul Asylum i altres com Garbage o Madonna,
administrat i produït per la Sweet Relief Foundation, presidida per Victoria Williams,
precisament la primera beneficiada per aquesta iniciativa a causa de patir
la mateixa situació, provocada en aquest cas per una esclerosi múltiple, però
insuficient a llarg termini, amb el que el deute va assolir uns
inassumibles més de 50.000$ que, finalment i després de diverses temptatives,
va comportar el suïcidi de James Victor Chesnutt, als 45 anys.
Un disc el subtítol del qual, "La gravetat
de la situació", correspon al tema inicial dels 14 que conté Is
The Actor Happy?, possiblement el seu millor disc o, si més no, el més
accessible. Un àlbum produït per John Keane, farcit de delicades
melodies amb arranjaments folk-rock que s'alternen amb impactants crescendos
de guitarra i amb lletres tendres i punyents, sempre estremidores, de les que
en destacaria algunes com Onion Soup, Guilty By Association (el duet amb
M. Stipe que el tanca) o la carta de presentació, aquesta Gravity
Of Situation que he triat com a CdD d'avui, de la que en podeu gaudir en aquesta emotiva interpretació, on l'acompanyen alguns dels músics esmentats.
- VIC CHESNUTT. Gravity Of The Situation. Is The Actor Happy? (1995).
