Bullet With Butterfly Wings (The Smashing Pumpkins)

THE SMASHING PUMPKINS és una banda de rock de Chicago (Illinois, USA), liderada pel compositor, cantant, guitarrista i productor (a més a més d'escriptor i poeta) Billy Corgan, que, en un moment en el que triomfava al mon el fenomen grunge, amb grups com Nirvana o Pearl Jam, van escollir la direcció contrària, amb elements del rock psicodèlic, del heavy, del rock progressiu, gòtic, dream-pop, shoegazing i electrònic, per assolir el reconeixement com un dels grups més creatius i coherents de la dècada dels 90 amb dos discos fonamentals de la història del rock alternatiu americà:

Siamese Dream  (1993), el segon de la seva discografia, va ser gravat en circumstàncies nefastes, amb James Iha, el segon guitarra i D'Arcy Wretzky, la baixista, acabant de trencar desordenadament la seva relació sentimental i amb el fenomenal bateria Jimmy Chamberlin amb seriosos problemes amb les drogues i l'alcohol, motiu per el que es rumoreja que Corgan, a punt de caure en una depressió suïcida i en plena lluita contra l'augment de pes, va tocar tots els instruments, excepte la percussió, però amb un resultat artístic extraordinari. Temes com Cherub Rock, Today, Rocket, Disarm o Mayonaise (un dels dos únics dels tretze amb Iha com a coautor) em segueixen emocionant a cada nova escolta, al que contribueix la impecable producció de Corgan, amb la col·laboració de Butch Vig.

I el següent, Mellon Collie And The Infinite Sadness (1995), ja va ser la bomba: un impressionant doble CD (o triple LP) amb 28 excel·lents temes d'una varietat estilística imcommensurable que va del format acústic al simfònic (per al tema Tonight, Tonight van contar amb la Orquestra Simfònica de Chicago), amb una producció, ara amb la participació de Alan Molulder i Flood, igual d'extraordinària, del que en va resultar un èxit de crítica i comercial. Si no teniu dues hores ni esma per escoltar-lo d'una seguida, podeu anar saltant de tracks, aturant-vos a l'esmentat Tonight, Tonight, a Zero (el de la icònica samarreta amb la que va aparèixer l'artista, i amb un radical canvi de look amb el cap rapat), Bullet With Butterfly Wings (la CdD d'avui), Thirty-Three, 1979 o XYU, i de ben segur que us vindrà de gust escoltar la resta.

Malauradament, a partir d'aquí van  tornar els problemes interns, el que, unit a la baixada de vendes del següent,  Adore (1998) i dos àlbums més, va portar a la dissolució del grup l'any 2000 i l'inici d'un nou projecte de Corgan i Chamberlin, amb el nom de Zwan i amb un sol disc, Mary Star Of The Sea (2001) i de Corgan en solitari,  com a poeta amb la compilació de poemes Blinking With Fists (2004) i com a músic amb The Future Embrace (2005), abans de tornar a recuperar la banda, amb Chamberlin i  altres membres nous, i seguir publicant regularment i sortint de gira, com la que té prevista començar el proper dimarts, 22 de març, a Portland (Oregon) i acabar, 19 concerts desprès, el dia 20 d'abril a Houston (Texas), sense concretar si es deixaran caure en la que seria la sexta visita a casa nostra.

Bullet With Butterfly Wings, composada durant el període d'enregistrament de Siamese...però publicada en el posterior  Mellon Collie... és una de les seves cançons més conegudes, conté un dels moments més viscerals de la seva producció, la distorsió amb que, cap als dos minuts i mig, comença el pont de guitarra, i una angoixant ("Malgrat tota la meva ràbia, només sóc una rata en una gàbia...") tornada que fa:

          Despite all my rage I am still just a rat in a cage

          Despite all my rage I am still just a rat in a cage

          Then someone will say what is lost can never be saved

          Despite all my rage I am still just a rat in a cage

Un tema destinat a convertir-se en un highlight dels seus concerts però que arrossegarà per sempre la xacra d'haver provocat una allau humana que, el dia 11 de maig de 1996, al Teatre Point de Dublín (Irlanda), va causar la mort d'una adolescent de 17 anys, a la que dedico aquest post.

- THE SMASHING PUMPKINS. Bullet With Butterfly Wings. Mellon Collie And The Infinite Sadness (1995).