Lindsey Jordan és una jove compositora, cantant i guitarrista,
de formació clàssica, per cert, de Baltimore (USA) que amb un parell d'EP, Sticki (2015) i Habit (2016), amb el nom artístic de SNAIL MAIL, va cridar l'atenció de Matador Records, que fa només uns mesos li ha editat, amb 19 anys,
el seu àlbum de debut, Lush (2018).
Un disc produït per Jake Aron i gravat en format trio, acompanyada de baix i bateria,
que ret homenatge a grups d’indie-rock
dels 90, com Pavement, Dinosaur Jr. o Sonic Youth, amb un estil tan melòdic com impulsiu, amb la guitarra
en primer pla i unes lletres que descriuen els seus sentiment amb una maduresa
impròpia de la edat. Un altre disc a sumar a la llista de breakup albums (àlbums de ruptura sentimental) amb els que ens han
obsequiat multitud de cantautores aquest darrer lustre, com Lucy Dacus, les germanes Katie (Waxahatchee) i Allison Crutchfield o Courtney Barnett i que gairebé han monopolitzat el blog.
Una obra escrita majoritàriament en primera persona,
reflectint de manera tan crua com honesta l'angoixa adolescent, com quan es
refereix a aquella "ulls verds" que tan malament li ha fet passar o
quan declara que, "coneixent-se, mai més no es tornarà a enamorar"...un retrat
encertat de la evolució del seu estat anímic.
Un disc al que potser podem acusar d'un xic homogeni, del que en
destacaria tracks com Heat Wave, Golden Dream, Full Control
o la CdD, Pristine, instrumentalment
la més paradigmàtica del so dels 90 al que al·ludia al començament del post i amb una preciosa tornada que acaba
amb la frase que us deia:
...And I know myself and I'll never love anyone else
I won't love anyone else
I won`t love anyone else.
- SNAIL MAIL. Pristine.
Lush (2018).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada