La recent publicació de la cançó Land Of The Free, amb el seu corresponent videoclip, dirigit pel cineasta Spike Lee (vegeu aquí), amb clara
intencionalitat política contra l'actual president Donald Trump i la seva dèria de construir un mur a la frontera amb
Mèxic, no retornarà a THE KILLERS la
fama que els va proporcionar Hot
Fuss (2004), el seu LP de debut.
Però és que l'èxit obtingut pel quartet de Las Vegas,
Nevada (USA), creat pel guitarrista Dave
Keuning i el cantant i teclista Brandon
Flowers, i completat amb la secció rítmica formada per Mark Stoermer al baix i Ronnie
Vannucci Jr. a la bateria, va superar qualsevol expectativa, tant artística
com comercial.
I ho van aconseguir amb un estil inspirat en bandes
britàniques dels 80 i 90, com The Cure,
The Smiths, Oasis o New Order, un
vídeo d'un tema dels quals, Crystal,
va donar lloc, precisament al nom del grup, per el que no és estrany que fos en
el Regne Unit, i de la ma de la discogràfica local Lizard King Records, on obtingueren major reconeixement.
Un èxit de crítica i vendes que els va situar com una
de les formacions més conegudes de la dècada passada, tot i què cap del quatre
àlbums posteriors, essent el tercer, Day
& Age (2008), el del cèlebre Human,
un dels hits de la seva discografia (vegeu aquí),
el que més s'hi apropa, ha superat el seminal Hot Fuss.
Un disc, aquest, amb lletres escrites majoritàriament
pel cantant i amb partitures en les que hi intervenen, en major o menor grau,
els altres membres, així com el productor Jeff
Saltzman, en el que destaca el carisma vocal de Flowers, autor d'un parell
d'àlbums en solitari, activitat a la que, amb menys repercussió, també s'han
dedicat la resta del grup, i un so amb arrels en el garage i el punk, amb afegitons electrònics d'influència new wave, que podem ubicar en el post-punk i que es posiciona equidistant
entre els mainstream i l'underground.
Un LP d'onze tracks,
la primera meitat del qual podem qualificar de sensacional, del que no he triat
com a CdD cap dels singles amb els que es
va promocionar, com les conegudíssimes Somebody
Told Me i Mr. Brightside o Smile Like You Mean It, sinó la inicial Jenny Was A Friend Of Mine, una
composició de Flowers i Stoermer, el baixista, que quinze anys desprès de la seva publicació sona igual de fresca.
Comproveu-ho.
- THE KILLERS. Jenny
Was A Friend Of Mine. Hot Fuss (2004).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada