La CdD d'avui és un tema la fama del qual va transcendir
la dels seus autors. Així, sereu pocs els seguidors del blog que no haureu escoltat o sentit a parlar de A Whiter Shade Of Pale (1967), traduïda
aquí com "Con su blanca palidez", però de ben segur que alguns quants
més tindreu dificultat per recordar el nom del grup, els britànics PROCOL HARUM.
I és que aquesta composició del cantant i guitarrista Gary Brooker, sobre un text del poeta,
sense cap noció musical, Keith Reid,
i amb una impressionant introducció d'orgue de Matthew Fisher (a qui, desprès d'anys de litigi, se li van haver de
reconèixer drets d'autor), inspirat en el segon moviment (aria) de la Suite orquestral
nº 3 en Re major, BMV 1068, de Johann
Sebastian Bach, va assolir tanta popularitat com el disc del moment, en
aquell "estiu de l'amor" de 1967, el Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, de The Beatles. Una cançó, versionada per milers d'artistes d'arreu,
que figura, segons la BBC, com a més radiada de la història de la radio-difusió al Regne Unit, aparellada amb una altra icona, la Bohemian Rhapsody de Queen.
Malauradament, ni la banda ni el seu productor, Denny Laine, antic component d'un altre
grup precursor del rock progressiu
que feia furor en aquell moment, The
Moody Blues, els de Nights In White
Satin (1967), van gestionar gens bé l'èxit assolit amb aquest single, que ni tan sols van incloure a
l'LP de debut, l'homònim Procol Harum
(1967), ja amb diversos canvis de músics, amb l'entrada, entre altres del
posteriorment famós guitarrista Robin
Trower i, ni amb aquest àlbum ni en la desena, entre directes i d'estudi,
que el van succeir fins a la dissolució de la banda el 1977, van acostar-se al
nivell de creativitat de la gravació seminal. Un èxit que els haurà permès
viure dels royalties durant uns
quants anys i un reconeixement tan perdurable que va empènyer al frontman a reestructurar la banda el
1991, amb els quatre membres esmentats i alguns altres, per continuar
representant, de tant en tant, la seva obra fins a l'actualitat, més de 50 anys
desprès, ara amb Brooker com a únic membre original.
I tot gràcies a una cançó basada en un captivador riff d'orgue Hammond però amb una lletra inintel·ligible a la que alguns han
volgut donar el significat d'una negociació que acaba en una relació sexual i
altres encara estem donant voltes a què ve l'al·lusió al "fandango"
del primer vers:
We skipped the light fandango
Turned cartwheels 'cross the floor...
I ara, nostàlgics de tota la vida i joves seguidors
del blog, relaxeu-vos i gaudiu del clip promocional original gravat a les
ruïnes de Witley Court, a Worcestershire, England.
- PROCOL HARUM. A
Whiter Shade Of Pale (1967).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada