D'avui en vuit, el dissabte dia 13, actua al
Cafè del Teatre L'Escorxador, de Lleida, ALEJANDRO
ESCOVEDO, un compositor, guitarrista i cantant nascut a San Antonio, Texas
(USA), en el si d'una família d'origen mexicà de dotze germans, molts del
quals, com Javier, Coke, Mario, Pete (i, fins i
tot la filla d'aquest, i neboda d'Alejandro, Sheila
E.) s'han dedicat al negoci de la música, per influència del seu pare que
tocava en grups de mariachi.
El seu estil és eclèctic, fruït del seu pas per
diverses ciutats (Los Angeles, San Francisco, New York, Austin...) i grups com The Nuns o The True Believers (amb el seu germà Javier), The Setters (amb Walter
Salas-Humara, de The Silos) o With These Hands, evolucionant del punk i el glam al roots-rock i alt-country, estils que els seguidor
habituals de la CdD ja coneixeu, amb un cert compromís social amb els
emigrants, fins al punt que va deixar d'interpretar el públic el tema Castanets, de l'àlbum A Man Under The Influence (2001), a
l'assabentar-se que el president George
W. Bush el portava al seu iPod.
El 1992 va iniciar una carrera en solitari en la que
ha publicat una dotzena de discos, de la primera part de la qual en destacaria
l'esmentat A Man Under The Influence
i By The Hand Of The Father (2002) i
que va haver de interrompre per un greu ensurt, al patir una hemorràgia
digestiva (en ple escenari) provocada per una cirrosi per Hepatitis C,
agreujada pel consum d'alcohol, el tractament de la qual li va comportar la
ruïna, de la que se'n va sortir amb els beneficis d'un disc, el doble LP Por Vida: A Tribute To The Songs Of
Alejandro Escovedo (2004), en el que van participar, entre altres, Lucinda Williams, Steve Earle, The Jayhawks,
Calexico i Minus 5.
Controlada la malaltia, ha seguit gravant discos
interessants com The Boxing Mirror
(2006), produït per un vell conegut del blog,
John Cale (vegeu aquí i aquí) i, amb
la col·laboració de Chuck Prophet i
amb la banda d'acompanyament The
Sensitive Boys, Real Animal
(2008), Street Songs Of Love (2010),
en el que hi participa breument un tal Bruce Springsteen, i Big Station
(2012), tots tres produïts per Tony Visconti, a qui esmentàvem la setmana passada com a protagonista de l"Heroes", de David Bowie (vegeu aquí).
Finalitzada aquesta fructífera col·laboració van haver
de passar quatre anys per al següent i darrer disc fins ara, Burn Something Beautiful (2016), el
dotzè de la seva discografia en solitari, la presentació del qual es va haver
d'ajornar fins a superar una síndrome d'estrès postraumàtic a conseqüència de
veure's afectat per l'huracà Odile mentre estava de viatge de noces amb la seva
quarta esposa, Nancy (la primera, Levie, es va suïcidar desprès
del divorci).
La obra que presentarà a Lleida, sense aportar
canvis notables, figura entre el millor de la seva trajectòria. Un àlbum
composat al seu domicili actual a Dallas, Texas i gravat a Portland, Oregon,
amb una superbanda que inclou a Peter
Buck (de REM), a qui podeu veure a la seva esquerra al vídeo, i Corin Tucker (de
Sleater-Kinney) a les guitarres, Scott McCaughey (de Minus 5) al baix, John Moen (de The Decemberists) a la bateria i Steve Berlin (de Los Lobos)
al saxòfon.
Un LP que sona inequívocament a Escovedo però que
incorpora textures musicals més amplies per influència de Buck i McCaughey,
co-autors i productors del disc, en els solcs del qual s'aprecien influències
dels seus admirats Lou Reed i T. Rex però en el que predomina el folk-country-rock, que per això hi ha
qui l'anomena "el Dylan de la frontera", i del que he escollit per a
CdD el track número dos, Heartbeat Smile.
-
ALEJANDRO ESCOVEDO. Heartbeat Smile.
Burn Something Beautiful (2016).
Es comunica als seguidors del blog que la propera setmana no es publicarà la CdD.
ResponElimina