PdR'n'R 8:
El protagonista de la CdD d'avui té un talent per a
la música només equiparable al d'engegar en orris la seva vida personal. Així, JERRY LEE LEWIS, nascut en una humil
família treballadora de Louisiana (USA), va destacar des de ben petit per les
seves aptituds al piano, instrument que el seu pare li va comprar de tercera ma
i amb un gran esforç econòmic i amb el que debutar en públic amb 14 anys.
El 1957 va enregistrar el
seu primer èxit, Whole Lotta Shakin'
Goin' On i, pocs mesos desprès, la seva cançó més coneguda, Great Balls Of Fire!. Mentre tant, a la
discogràfica Sun Records, de Memphis
(Tennessee, USA), havia conegut a altres tres estrelles del moment, Elvis Presley, Carl Perkins i Johnny Cash,
amb els que va gravar un disc que no es va publicar fins uns anys desprès, amb
el nom amb el que els va anomenar el directiu Sam Phillips, The Million
Dolar Quartet (vegeu aquí).
Però el nostre heroi, a qui en
algun moment es va arribar a comparar amb Elvis, és un autèntic desastre en la
seva vida personal, des de que, amb només 16 anys és va casar per primera de
les set vegades que ho ha fet (fins ara, la darrera el 2012), amb tot un seguit
d'escàndols com el casament a l'any següent amb una noia embarassada, sense
divorciar-se de la primera, amb el que es va convertir en bígam, i poc després,
amb 22 anys ho va tornar a fer, aquesta vegada i en secret amb una nena de 13
anys, Myra Brown, amb la mala sort
de que, el 1958, durant una gira per Anglaterra, a la que es va obstinar a
portar-la, es va descobrir el matrimoni, amb el conseqüent escàndol, que va
obligar a cancel·lar la gira i tornar als Estats Units, on va ser apartat de la
escena musical.
Per si no hagués tingut
prou desgràcies, el seu primer fill, amb tres anys, va morir ofegat a la
piscina, el segon ho va fer als 19 en un accident de trànsit, la quarta dona
també mor ofegada a la piscina, la cinquena ho fa per sobredosi de metadona i
ell mateix va haver d’ ingressar en diverses ocasions a la clínica de
desintoxicació Betty Ford...segueixo?
Evidentment, aquesta desordenada
biografia va influir molt negativament en la seva vida artística i, aquest
increïble pianista, amb una tècnica tan personal i agressiva per el que va ser
conegut com “The Killer” (l'assassí),
es va d'haver d'allunyar del rock &
roll, del que és considerat un autèntic pioner, per sobreviure interpretant
música country, amb més pena que
glòria, fins que el 1989, la pel·lícula Great
Balls Of Fire! , dirigida per Jim McBride i protagonitzada per Dennis
Quaid, en el paper de Lewis, Winona
Ryder en el de Myra, el va tornar a la popularitat, el que
li va permetre tornar a gravar després d'uns quants anys sense fer-ho.
I el resultante va ser Last Man Standing
(2006), un àlbum amb 21 duets amb artistes com Little Richard, B.B. King,
Buddy Guy, Kris Kristofferson, Willie
Nelson, Mick Jagger i Keith Richards (The Rolling Stones), Jimmy
Page (Led Zeppelin), Bruce Springsteen, Ringo Starr (The Beatles),
Rod Stewart o Neil Young. I encara un parells més, Mean Old Man (2010), amb la participació d'Eric Clapton, John Fogerty
(Creedence Clearwater Revival) i Sheryl Crow entre altres i, el darrer,
als 79 anys d'edat i viu, contra tot pronòstic, Rock & Roll Time (2014).
Als joves seguidors del blog, poc coneixedors de la carrera de
l'artista, us recomano iniciar-vos amb Live
At Star-Club, Hamburg (1964), un disc gravat en un frenètic concert en aquesta ciutat alemanya el dia 5 d'abril de 1964, sis anys desprès de l'ensorrament de la
seva carrera, en el que, tot i passar per un moment personal tan complicat, The Killer, colpejant les tecles amb
tanta força que sembla que es vagin a trencar, es mostra com el fenomenal
pianista que és. Un àlbum considerat com un dels millors directes de la història
del rock i que hauria de ser
d'escolta obligatòria per tots aquests xavals que tan poc respecte tenen per
les persones grans.
I la CdD, la seminal Whole Lotta Shakin' Goin' On, una
composició l'origen de la qual es disputen el cantant Dave "Curlee" Williams i el pianista James "Roy" Hall, a la que Lewis va canviar radicalment
els arranjaments, havent de superar les reticències de Sam Phillips per
l'explícit contingut sexual de la lletra, motiu per el que va ser censurada en
moltes emissores de radio i TV de la època.
Si no ho creieu, a que
penseu que es refereix amb això de "remena, nena, remena...":
Well, I said shake, baby, shake
I said shake,
baby, shake...
- JERRY LEE LEWIS. Whole Lotta Shakin' Goin' On (1957).
Es comunica als seguidors del blog que el proper divendres, 6 de gener, no es publicarà la CdD.
ResponElimina