Doing It To Death (The Kills)

Desprès de cinc anys sense publicar cap disc, període en el que les han vist de tots els colors, THE KILLS han tornat, i ho han fet en plena forma.

La cantant i guitarrista nord-americana Alison Mosshart i el guitarrista i bateria britànic Jamie Hince es van conèixer fa 15 anys, quan tos dos formaven part d'altres projectes, de Discount ella i de Scarfo i de Blyth Power ell, amb la dissolució dels quals van formalitzar la seva relació professional (sembla que mai no ho ha estat sentimental), amb un estil garage-rock i blues minimalista, amb la única ajuda d'una caixa de ritmes, pel que, en els seus primers dos àlbums, Keep On Your Mean Side (2003) i No Wow (2005), han estat comparats amb The White Stripes. Per el següent LP, Midnight Boom (2008), van incorporar textures electròniques, amb les que van guanyar matisos i està considerat el millor de la seva discografia, per sobre del quart Blood Pressures (2011), popularitat a la que ha contribuït la utilització de diverses cançons en molts programes de TV i anuncis comercials.

Però, quan tot semblava anar-los de cara, un absurd accident a l'enganxar-se el dit Hince amb la porta del cotxe, li va provocar una greu lesió al tendó del tercer dit de la mà dreta que va precisar de cinc intervencions quirúrgiques i una llarga rehabilitació que, en paraules seves, el va obligar a "tornar a aprendre a tocar la guitarra". I, per si fos poc, durant aquest període es va separar de la seva esposa durant cinc anys, la top-model Kate Moss.

Mentre tant, la Mosshart, que havia conegut a Jack White (ex-White Stripes) en una gira conjunta quant aquest formava part de The Raconteurs, es va unir a ell amb un nou projecte, The Dead Weather, del que n'han resultat tres àlbums prou interessants, Horehound (2009), Sea Of Cowards (2010) i Dodge An Burn (2015).

Per això, quant aquest estiu passat, camí de Dubai, vaig veure, i escoltar, és clar, al programa d'entreteniment de l’Airbus A380 (l'avió comercial més gran del món però que per dintre és si fa no fa com tots) el nou treball del duo em vaig quedar sorprès, i ben gratament, per cert. 
I és que Ash & Ice (2016) és un treball ambiciós, amb el que penso que The Kills, abastant tot el seu passat al llarg d'aquests 15 anys i amb algun afegit amb influències brasileres i afro-pop, recuperaran de seguida el temps perdut. Com a tret diferencial de la obra prèvia hi trobem un major protagonisme de la caixa de ritmes, deixant les guitarres en un segon pla, el que, sota la producció del mateix Hince, que va desenvolupar aquesta faceta per si de cas no es recuperava de la mà, suavitza el seu brut so característic.

Un so brut però elegant, més reflexiu i ombrívol que festiu, probablement com a conseqüència dels esdeveniments patits, com podeu comprovar en temes com Heart Of A Dog, Hard Habit To Break, Siberian Nights o la CdD d'avui, Doing It To Death, una de les millors composicions de la seva carrera,  l'apassionant mig-temps que obre l'àlbum, amb el seu electritzant riff de guitarra, la meravellosa veu de la Mosshart i uns cors (a la gravació original, que no al vídeo del concert al Isle of Wight Festival 2016) que us deixaran gelats: 

          Heads up we're in a dead club

          Put your hands up and do your dipsy and dropsy

          And line up, we're hanging up

          Double sixing it, night after night

          Doing it to death (oh, oh...)

          Doing it to death (oh, oh...)

- THE KILLS. Doing It To Death. Ash & Ice (2016).