divendres, 2 de desembre del 2016

To Love Somebody (The Bee Gees)

Alguns seguidors habituals del blog potser us quedareu desconcertats al llegir el títol del post d'avui i segurament serà perquè el primer que uns vindrà al cap son els temes Stayin' Alive, How Deep Is Your Love o Night Fever, del disc Saturday Night Fever (1977), que van formar part de la banda sonora d'una famosa pel·lícula. Però la veritat és que en aquell moment jo ja feia anys que havia perdut l'interès pels seus autors i el ritme funk i l'insofrible falset del cantant tampoc no van contribuir a recuperar-lo.
La història, doncs, es remunta uns anys abans, cap al 1966, quan vaig escoltar les primeres cançons de THE BEE GEES, un grup format per tres germans britànics, tot i què van començar a tenir èxit a Austràlia, on van viure per un breu període de temps, en Barry, el gran i els bessons Maurice i Robin Gibb, recollides en l'àlbum conegut com a Bee Gees' 1st (1967), amb temes com New York Mining Disaster 1941, Holiday o To Love Somebody, tots composats per Barry, o en el següent, Horizontal (1968), el que conté Massachusetts i World, i altres editades com a singles, com Words, I've Gotta Get A Message To You o I Started A Joke, la majoria excel·lents balades pop amb elements del soul i de la música psicodèlica, interpretades amb unes veus impecables.
Van ser uns anys en que els seguia devotament, fins que la joguina es va trencar. Va ser amb la publicació de Odessa (1969), un doble LP amb influència del rock progressiu, excessiu per als autors, que es van veure forçats pel seu productor, Robert Stigwood, el que va provocar tensions entre ells, que van explosionar amb la decisió d'editar com a single el tema First Of May, una preciosa composició, tot sigui dit, de Barry, en contra de la opinió de Robin, que preferia el seu Lamplight, i que va acabar amb el seu abandó temporal de la banda, el que va impedir una bona promoció del disc, que, tot i ser considerat per molts com el millor de la seva carrera, va ser un rotund fracàs comercial. 
Amb la tornada del bessó, que havia tingut un cert èxit com a solista amb l'àlbum Robin's Reign (1969), el del single Saved By The Bell, The Bee Gees van continuar una irregular carrera, amb més de mitja dotzena de LP's, dels que en destacaria Trafalgar (1971), fins que, seguin el consell d’Eric Clapton i dels seus productors, van evolucionar cap a la música disco i variar el registre vocal de Barry cap a aquest falset tan reconeixible, a partir del disc Main Course (1975), sublimat a l'esmentat Saturday Night Fever (1977), àlbum que va arribar a ser el més venut de la història fins a aquell moment, el següent Spirits Having Flown (1979) i...no continuo, perquè aquests ja no eren els meus Bee Gees!
La mort de Maurice l'any 2003, amb 53 anys -el petit, Andy, que va formar part de la banda un breu període, ja havia mort el 1988, als 30 anys, per una miocarditis, conseqüència dels seus excessos- durant una intervenció quirúrgica per una oclusió intestinal, va suposar el cessament provisional de l'activitat de la banda, que es va fer definitiva amb la de Robin el 2012 per un càncer de fetge als 62.
Això sí, a Barry no li caldrà patir pels seus ingressos, als royalties per les cançons dels Bee Gees s'hi han de sumar el de moltes altres composicions, com la cançó que dona nom a una altra pel·lícula d'èxit, Grease, i per a molts altres artistes com Barbra Streisand, Dionne Warwick o Diana Ross.
Arribats fins aquí, proposo als incrèduls seguidors del blog que us apropeu als germans Gibb, o brothers Gibb, en anglès, de les inicials B.G. que n'ha resultat el nom artístic, en el primers dels diversos àlbum recopilatoris de la seva extensa carrera, el Best Of Bee Gees (1969) que recull els seus singles del 1966 al 1969. Dotze temes la majoria dels quals podria haver escollit com a CdD d'avui, i que per això us relaciono:

   1- Holiday                                                         1- First Of May
   2- I've Gotta A Message To You                        2- World
   3- I Can't See Nobody                                       3- Massachusetts
   4- Words                                                            4- To Love Somebody
   5- I Started A Joke                                             5- Every Christian Lion Hearted...
   6- Spicks And Specks                                        6- New York Mining Disaster 1941

I dels que he escollit un dels més populars, una composició destinada originalment a ser cantada per Otis Redding, però que ha estat amb la veu de Barry que ha esdevingut un estàndard interpretat per centenars d'artistes com Rod Stewart, Janis Joplin, The Animals o, més recentment, Billy Corgan, al marge dels seus Smashing Pumpkins. Em refereixo, és clar, a:


- THE BEE GEES. To Love Somebody. The Bee Gees' 1st (1967) / Best Of Bee Gees (1969).


1 comentari:

  1. Ostres... primer de tot, dir que Main Course, Children of the World, Saturday Night Fever o Spirits Having Flown és disco..deu ni do. parlem de R&B, funky y quelcom soul.
    Els anys 67-69 són simplement soblims, Main Course és potser es el seu millor álbim dels període 67-87, pero no tenir en compte álbums com ESP, Size Isn't Everything o l'espectacular Still Waters...

    ResponElimina