La CdD d'avui es tracta de la composició més
coneguda de la cantautora novaiorquesa CARLY SIMON, la carrera artística
de la qual es va iniciar als anys 60's del s. XX amb el duet The
Simon Sisters, amb sa germana Lucy, per continuar en solitari amb
una immensa fama des del seu debut amb l'homònim Carly
Simon (1971), gràcies a la honestedat emocional que transmet la veu,
així com el seu introspectiu i emocional estil, en el mateix moment en el
triomfaven també altres conegudes del blog com Carole King i Joni Mitchell.
El primer d'un seguit d'àlbums reeixits com No
Secrets (1972), el cim de la seva discografia i sobre el que ens
estendrem; Hotcakes (1972), en el que interpreta un duet (Mockingbird)
amb l'aleshores marit James Taylor; Another Passenger
(1976), en el que participa Michael McDonald, de The Doobie Brothers
o Boys In The Trees (1978), amb els que, malauradament, va anar
perdent popularitat, al temps que s'apropava al soft-pop
comercial i altres estils com les versions d'estàndards de jazz, dels
que n'ha publicat quatre LP, fins un total de dues dotzenes, als que
n'hem d'afegir mitja dotzena de temes per a BSO, la més coneguda de les quals
és Nobody Does It Better, de la pel·lícula de James Bond
estrenada aquí com La espía que me amó (Lewis Gilbert,
1978).
Una carrera que, superant un càncer de mama a
finals dels anys 90's, ha compatibilitzat amb l'escriptura de llibres
infantils, una "òpera familiar", Romulus Hunt (1993) i
dos llibres de memòries, interrompuda discogràficament durant 18
anys, des del Never Been Gone (2009) al recent Comes
In Waves (2026), probablement el darrer, ja que ella
mateixa ha manifestar haver estat diagnosticada de la malaltia de
Parkinson.
No Secrets, el tercer i més coneguts dels seus àlbum, va ser impecablement
produït per Richard Perry -el mateix del reeixit Ringo
(1973), el de la CdD de fa unes poques
setmanes- i enregistrat a Londres, ciutat i, concretament, al barri de Notting
Hill, on Ed Caraeff va prendre la fotografia de la portada,
les deu tracks del qual comencen amb la magnífica The Right Thing To
Do, en la que celebra haver trobat el veritable amor en James Taylor, el
futur pare de les seves dues filles i del que es divorciaria onze
anys després, però que té en la tercera, i CdD d'avui, You're So Vain,
el seu emblema.
Un tema (la versió original del qual podeuescoltar aquí) iniciat amb una línia de baix de Klaus
Voormann, ja ho sabeu, el "cinquè beatle", en el que
destaquen els arranjaments de l'autora i la direcció orquestral de Paul
Buckmaster i en el que descobrim una segona veu (tot i que no acreditada)
de Mick Jagger, en el que, en base a una melodia insinuant i sinuosa,
passa factura, gairebé amb tanta mala baba com Bob Dylan a Like A Rolling Stone, a un amant arrogant, típic de l'entorn de la jet set
del que ella mateixa prové, un personatge anònim i per al que s'han postulat
multitud de candidats, amb l'actor Warren Beatty al capdavant, al que
deixa anar l'aguda frase que la titula: "Ets tan vanitós que
probablement penses que aquesta cançó tracta sobre tu".
Com a curiositat, hi ha vers en el que
diu: "He sentit a dir que vas anar a Nova Escòcia per veure l'eclipsi
total de sol", probablement en referència al que es va poder observar el
dia 7 de març de 1970 a la costa est d’Amèrica del Nord, i del que en gaudírem a
casa nostra el passat 12 d'agost.
- CARLY SIMON. You're So Vain. No Secrets (1972).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada