Coast (Snocaps)

 

El meu desig de finals del 2017 de poder veure un "bolo" conjunt de les germanes Katie, amb el nom artístic de Waxahatchee i Allison Crutchfield podria fer-se realitat si trenquen la promesa d'hivernar en breus el nou projecte en comú que, recuperant el de la seva adolescència, han endegat la passada tardor i que, emulant una coneguda marca de llaminadures del seu país, han anomenat SNOCAPS.

Una formació que completen dos músics amb els que s'intercanvien els instruments, un conegut del blog, MJ Lenderman, el guitarrista dels Wednesday i el productor Brad Cook, tanmateix als comandaments del seu àlbum homònim de debut, Snocaps (2025).

Un LP amb 13 temes  que oscil·len de l’indie-rock a l’alt-country als que ens tenen acostumats, que les bessones componen i canten equitativament i dels que, sense llegir els crèdits, en resulta difícil distingir-ne l'autoria, dels que en destacaria alguns de la primera com Wasteland, Cherry Hard Candy i Angel Wings o de la gran (tot i que només per uns segons) com Heathcliff, Brand New City o el que l'enceta, i CdD d'avui, Coast, que reinterpreten en el track final de mig minut de durada, Coast II, cantat, anecdòticament, per Lola Crutchfield, la seva neboda de 12 anys.

Una cançó que, com gairebé tota la resta, tracta d'aspectes que hem escoltat en discos anteriors com addiccions, relacions trencades, fugides...temes seriosos que interpreten de manera lànguida però, en alguns moments, prou animada, no sé si dir-ne fins i tot alegre, amb aquestes guitarres que ens evoquen l'esperit de bandes dels 90, com The Breeders, i una lletra en la que venen a dir que quan les coses van mal dades s'ha de lluitar per mantenir la calma i, com repeteix a la coda final, "no t'has de deixar anar": 

                              I could never just coast

- SNOCAPS. Coast. Snocaps (2025).