Buena (Morphine)

 

La configuració convencional d'una banda de rock, integrada per guitarra, baix i bateria, instruments als que sovint s'hi afegeixen una segona guitarra i/o un piano, salta capgirada pels aires amb els protagonistes d'avui, MORPHINE.

Un trio de Cambridge, a tocar de Boston, Massachusetts, integrat per Mark Sandman, compositor principal i cantant de veu distant que s'acompanyava d'un baix amb només dues cordes -afinades, per a més inri, en la mateixa nota, que interpretava a l'estil slide (fent lliscar els dits pel pal després de tocar una nota)- i només ocasionalment de guitarra i teclats; Dana Colley als saxos, amb predomini del baríton sobre el tenor però que de vegades tocava a l'hora (en el més pur estil del jazzmen "Rahsaan" Roland Kirk) i un bateria, tasca en la que es van anar succeint i, fins i tot, coexistint, Jerome Deupree i Billy Conway.

Un grup d’indie-rock amb un so minimalista amb peculiars arranjaments musicals propers al blues i al jazz i amb lletres igual de fosques i malenconioses que en els seus menys de deu anys d'existència va obtenir un gran reconeixement de la crítica, que no comercial, per el que els podem ficar sens dubte al calaix dels "grups de culte", amb els tres primers LP, Good (1993), Cure For Pain (1993), el meu favorit, i Yes (1995), per decaure un xic amb els següents, Like Swimming (1997) i The Night (2000), editat pòstumament a la mort de Sandman, víctima d'un infart de miocardi, amb 46 anys (i sense que se li coneguessin factors de risc ni, malgrat el nom de la banda, consum de substàncies) en ple escenari (el somni de tot músic, tot i que, evidentment, encara massa jove) en un concert a prop de Roma, l'any 1999.

Una pèrdua que hauria d'haver donat fi a un projecte que es va resistir a plegar, a base de innecessaris spin-off amb noms com Orchestra Morphine, amb la intenció de recaptar fons per a la Mark Sandman Music Education Foundation, i altres de més difícil justificació com Twinenmen, Members Of Morphine o Vapors Of Morphine, que em permetreu obviar.

Com a CdD he triat un tema del segon LP coproduït per Sandman i Paul Q. Kolderie, amb 13 tracks que no us ocuparan més de 37 minuts, de les en destacaria l'homònima Cure For Pain, I'm Free, All Wrong, Sheila o el seqüenciat en segona posició, Buena, en el que una línia de baix, a la que s'afegeix la també minimalista bateria, amb un ritme proper al funky, precedeixen la veu durant el minut que, a la versió original (vegeu aquí) triga a entrar el saxòfon, coincidint amb l'esment del títol: "He conegut un dimoni anomenat Buena..." a la tornada que culmina dient: "Crec que van sent hora de que et presenti el Buena, Buena, Buena, Buena, Good, Good, Good", del que he deduït que així és com anomena el diable...o alguna cosa menys òbvia, ves a saber.

- MORPHINE. Buena. Cure For Pain (1993).