Destination (Neko Case)

 

Als seguidors del blog que aneu al cercador que trobareu a la part superior esquerra del post i hi escriviu The New Pornographers us hi apareixeran multitud d'enllaços, dels que en destacaria dos, el de A.C. Newman, el compositor principal d'aquesta fantàstica banda canadenca, i el de Destroyer, el projecte molt més reeixit d'un altre membre, Dan Bejar, fill de pare espanyol, qui deixaria la formació després del sisè dels nou discos que han publicat fins ara.

Doncs, a partir d'avui, hi sortirà el link del tercer  dels seus cantants, en aquest cas una dona, NEKO CASE, funció que desenvolupa a més a més de tocar la bateria i que recentment ha publicat el seu vuitè àlbum en solitari, Neon Grey Midnight Green (2025).

Una carrera paral·lela a la de la banda, iniciada a Vancouver, Canadà, país que la considera una mica seva, amb dos LP en els que s'acompanyava dels Her Boyfriends, amb un estil que deixava de banda el power pop a favor del country alternatiu, per continuar, a partir del magnífic Blacklisted (2002), amb el seu nom propi, amb una eclèctica barreja de folk, country, pop i indie rock de la que en resulta un so atmosfèric i amb unes lletres críptiques per les que ha estat classificat com a “country noir”.

Uns discos que aquesta filla d'ucraïnesos, nascuda a Virginia i crescuda a Tahoma, Washington, ciutat que abandonaria quan, amb 15 anys, es va emancipar, ha anat espaiant cada vegada més en el temps i ara fa uns mesos, després de més de set anys en els que, sense deixat de participar en la banda mare, ha aprofitat per escriure un llibre de memòries (The Harder I Fight, The More I Love You, 2025), ens acaba d'oferir el primer d'autoproduït, en el que s'acompanya de la guitarra i d'una pila de músics, superior a les dues dotzenes, que inclouen les seccions de cordes i vents de la PlainsSongs Chamber Orchestra, arranjada per Tom Hagerman i dirigida per Sara Parkinson, deixant la bateria per al nostre "conegut" John Convertino, de Calexico.

Un àlbum, el nom del qual fa referència als tons (gris neó i verd de mitjanit) del cel del Pacífic del nord-oest dels USA, amb dotze tracks coescrites amb el guitarrista Paul Rigby i enregistrades en directe amb la banda al complert, l'aire cinematogràfic de les quals es gaudeix millor a cada nova escolta, des de la inicial, i CdD d'avui, Destination, fins a la que el tanca, Match-Lit (a la memòria del desaparegut Dallas Good, cantant i guitarrista de The Sadies, el grup canadenc amb el que la cantautora havia col·laborat en el passat), entre les que en destacaria altres com Wreck (vegeu aquí les seves maneres escèniques), Winchester Mansion Of Sound (dedicada al també recentment finat Dexter Romweber, antic cantant i guitarrista dels Flat Duo Jet), An Ice Age o Rusty Mountain.

- NEKO CASE. Destination. Neon Grey Midnight Green (2025).