Per triar la CdD amb la que
acabar l'any no he tingut cap dubte. I és que, amb el seu segon LP, publicat fa
només unes setmanes, Tahliah Barnett
s'ha convertit en la sensació del moment.
Paradigma d'artista multimèdia,
aquesta ballarina, compositora, cantant, productora audiovisual i actriu va
debutar amb un extended play (EP),
titulat simplement EP1 (2012) amb el
nom artístic de twigs, en al·lusió
onomatopeica als espetecs de les articulacions al ballar, que va haver de
canviar per coincidir amb un grup americà anomenat igual.
I ho va fer a l'estil Prince. Recordeu allò de
"l'artista conegut abans com..."?, doncs tanmateix va anteposar
l'acrònim de "abans coneguda com", en anglès "formerly known as", o sigui FKA,
resultant aquest nom definitiu de FKA
twigs amb el que va publicar EP2
(2013) i l'àlbum de debut titulat, seguint la terminologia, LP1 (2014) amb el que va rebre l'aclamació de la crítica en base
a la complexitat dels ritmes electrònics, els arranjaments experimentals i la
veu de soprano, sense menysprear l’avantguardista, fins a l'extravagància,
imatge amb la que es presenta i amb la que té molt a veure la estilista Karen Clarkson. Un look en la ona de la islandesa Björk
que ha estat utilitzat per anunciar els productes de marques com Google, Calvin Klein, Nike o Apple, aprofitant-se del rebombori
mediàtic de la seva relació sentimental amb l'actor Robert Pattison, el vampir Edward Cullen de la saga Crepuscle, molt mal acceptada per les
fans d'aquest, que la van qualificar de "la dona més odiosa del
món".
Una relació que, trencada
abruptament, va comportar una època de inestabilitat emocional a l'artista, el
que, unit a problemes de salut derivats de miomes uterins dels que va haver de
ser intervinguda, van retardar cinc anys la publicació del seu segon àlbum,
lapse mitigat per un tercer EP, titulat M3LL155X
(2015), que s'ha de llegir com Melissa,
cada tema del qual va acompanyat d'un videoclip dirigit i interpretat per
l'autora.
Un mal tràngol per sortir del
qual es va inspirar en la història de Maria, la polèmica amiga de Jesús
tan incompresa com maltractada al Nou Testament, amb el resultat d'un disc, MAGDALENE (2019), encara més dur i
emocionant que l'LP1. Una obra -en la
que, prescindint ara del veneçolà Arca (vegeu aquí),
ha contat amb la col·laboració de productors com el xilè Nicolas Jaar o Jack Antonoff (i aquí),
en la que s'entreveuen referents coneguts del blog com Kate Bush, David Bowie o l'esmentada Björk, als quals va camí de
transcendir- en la que és evident el paral·lelisme amb la vida d'aquella dona nascuda a Magdala, en base a la unió dels poders sensuals amb una autoestima heroica,
forjada des de joveneta a la seva escola catòlica de Gloucestershire, Regne
Unit, on aquesta filla de pare jamaicà (al que no va conèixer fins que va tenir
18 anys) i mare anglo-espanyola, era la única alumna multiracial.
Un disc del que s'han publicat
uns quants videoclips com Cellophane
(el més espectacular i que podeu veure aquí), Home With You o Holy Terrain,
sense desmerèixer la resta de tracks,
com Sad Day, la gairebé homònima Maria Magdalene o la que he triat per a
CdD, Fallen Alien, a la que s'aprecia
com es pot treure força de la més absoluta fragilitat.
- FKA twigs. Fallen Alien. MAGDALENE (2019).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada