I Saw Her Standing There (The Beatles)

Com és habitual, la CdD que commemora l'aniversari del blog, en aquest cas el novè, és un tema de qui no podien ser altres, els "quatre fabulosos" nois de Liverpool que, si més no per a mi (i gran part de la meva generació...i venidores), ho van canviar tot.

És una cançó del seu àlbum de debut, Please Please Me (1963), produït per George Martin i gravat a corre-cuita en una sola jornada per aprofitar l'èxit dels dos primer singles, Love Me Do (vegeu aquí) i Please Please Me, que arribaria de seguida al número 1, posició en la que es mantindria durant 30 setmanes, fins a ser-ne desplaçat precisament pel següent LP, Whit The Beatles (1963), donant el tret de sortida al fenomen conegut com "beatlemania".

Un disc amb una portada, com vaig comentar en el seu dia, que esdevindria mítica tanmateix, amb una fotografia d'Angus McBean amb els quatre abocats a la barana de les escales dels estudis EMI a Londres -que repetirien uns anys més tard per a il·lustrar els dobles àlbums recopilatoris coneguts com els discos "vermell" i "blau" (vegeu imatge)- que conté 14 tracks, vuit composicions pròpies acreditades, atenció! per única vegada a la seva discografia amb l'ordre dels autors invertit, és a dir, McCartney-Lennon, i vuit versions, quelcom habitual a la època.

Catorze temes frenètics i plens de vida, interpretats majoritàriament, en solitari o amb doble veu, per John Lennon i Paul MacCartney, excepte dues per George Harrison, Chains, una versió de Gerry Goffin i Carole King i la preciosa Do You Want To Know A Secret i, inaugurant una tradició que es mantindria a cada LP, una de Ringo Starr, la versió de Boys, de Luther Dixon i Wes  Farrell per a The Shirelles, dels que en voldria destacar, a més a més dels singles esmentats a l'inici, els originals Misery, i P.S. I Love You i dues versions més, la, com el seu nom indica, dolça balada A Taste Of Honey, de  Bobby Scott i Ric Marlow, cantada per McCartney i, com no? la extraordinària interpretació que en fa Lennon del hit composat per Phil Medley i Bert Russell per a The Top Notes, però amb el que ja havien triomfat mundialment The Isley Brothers,  i amb la que solien acabar els seus concerts a Hamburgo, Twist & Shout (vegeu aquí).

I la CdD, us preguntareu? Doncs es tracta de la pista que obre l'àlbum, una composició majoritàriament de McCartney, qui la interpreta, que reconeix haver-se inspirat en un riff de baix de Talking About You, del seu admirat Chuck Berry, que s'inicia, amb la intenció de semblar estar gravada en directe, amb el clàssic "one, two, three, four!" Un rock and roll clàssic que narra les sensacions d'estar tota la nit ballant abraçat a una noia de 17 anys, de la que es va enamorar des de que "la va veure allí dreta", o sigui: I saw her standing there. 

- THE BEATLES. I Saw Her Standing There. Please Please Me (1963).