Avui, 3 de juliol, es compleixen 50 anys de la
actuació de THE BEATLES a Barcelona,
com a punt final d'una gira europea que van iniciar el 17 de juny a Varsòvia
(Polònia) i, després de passar per diverses ciutats, va acabar a la Plaça de
braus Monumental, al dia següent d'haver-ho fet a la de Las Ventas, de Madrid.
Per aconseguir-ho van tenir bastant mèrit les gestions de l'empresari i
promotor Francisco Bermúdez,
representant d'artistes com Raphael,
que va fer veure a les autoritats de la època, no cal dir que molt poc
inclinades a aquests esdeveniments, que no convenia un conflicte diplomàtic amb
la Gran Bretanya, quant feia poc que la reina els acabava de condecorar com a
"Caballers de l'Ordre de l'Imperi Britànic".
Com a curiositat us diré que el concert va
contar amb l'actuació de Los Sírex
com a teloners (a Madrid ho van ser Los
Pekenikes) i el preu de les entrades oscil·lava entre les 75 i 450
pessetes. Tot i què els fab four ja
estaven acostumats a la fama, van intentar guanyar-se el públic local des del
primer moment, per la qual cosa no van parar de recórrer als tòpics, des de la
baixada de l'avió a Madrid, abillats amb una "montera" de torero,
fins al barret cordovès que va lluir John
Lennon, que no se'l va treure en
tota l'actuació, el que suposo l'equivalent a sortir avui en dia amb les
samarretes dels corresponents equips de futbol.
En aquell moment The Beatles ja havien publicat
tres LP, el primer dels quals, Please
Please Me (1963), gravat a correcuita, en poc més de 10 hores, als estudis Abbey Road a les ordres del seu
productor habitual, George Martin,
consta de 14 temes, vuit de composició pròpia i sis versions (el que era
habitual a la època). Prèviament ja havien publicat dos singles, el primer amb Love Me Do a la cara A, que no va passar
del número 17 a les llistes d'èxits i el segon, amb Please Please Me, que ja va ser número 1 i donaria nom al posterior
LP. Totes les cançons estan cantades per John Lennon i Paul McCartney, en solitari o a duo, excepte una per George Harrison i una altra (el que
seria tradició a tots els 11 LP posteriors) per Ringo Starr. Com a anècdota us diré que és l'únic dels seus discos
que les composicions figuren acreditades a McCartney-Lennon i no a la inversa.
La portada es obra del fotògraf Angus
McBean i està presa a les escales de les oficines de la discogràfica EMI a
Londres, lloc al que tornarien anys després per repetir la fotografia, que
il·lustraria el segon doble LP recopilatori, conegut com a "Disc blau"
(1967-1970), mentre que utilitzarien la mateixa foto del Please Please Me per al primer, el "Disc vermell"
(1962-1966).
Com a CdD he escollit la esmentada Love Me Do, el track número 8 d'aquest àlbum genial que finalitza amb un dels seus
grans èxits als concerts, el Twist And
Shout, acreditada a Medley-Russell,
del grup Top Notes i popularitzada
per la versió que en van fer The Isley
Brothers. Un disc frenètic, fresc i alegre que sembla no aportar massa a
l'estil musical del moment però que seria el començament d'alguna cosa que ho
va canviar tot, que va situar-se ràpidament com a número 1 de vendes, lloc del
que no seria desbancat fins a 30 setmanes després, precisament per With The Beatles (1963). El mite, si
voleu la “beatlemanía”, ja havia
començat!
Love Me Do és
principalment una composició de Paul McCartney de quant tenia 15 o 16 anys, a
la que John Lennon hi va fer alguna petita contribució. Hi havia dubtes sobre
que dels dos cantaria el solo però el fet de que Lennon, a instància del productor, toqués l'harmònica va decidir que fos
el primer. El que si que va portar de corcoll a Martin va ser que no quedava
content amb la bateria, per la qual cosa la versió del single, amb Ringo a les
baquetes, és diferent a la del LP, a la que, descartada també la versió de Peter Best (el convidat dels organitzadors del Barcelona Beatles Weekend-Les Corts 2015, celebrat el passat cap de setmana), reservada per al
recopilatori Anthology 1 (1995) ,
escoltem un músic "professional" dels estudis de gravació, Andy White, amb Ringo relegat a la
pandereta (que no s'escolta a la versió del single, motiu pel que les podeu
diferenciar), amb el consegüent empipament del beatle que, tot i les disculpes del productor, sembla que va durar
molts anys.
La composició és tan simple que es toca amb un parell
d'acords però resulta irresistiblement atractiva i cal destacar les harmonies
vocals a l'estil Everly Brothers
i la inconfusible harmònica de Lennon, que havia aprés a tocar del seu
oncle George, el difunt espòs de la tieta Mimi que el va criar (vegeu aquí),
tot i què l'instrument que utilitza aquí sembla que el va sostreure d'una
botiga de Arheim (Paisos Baixos), el molt...deixem-ho!
A continuació podeu venir un petit resum de com va
tractar la TV l'esdeveniment del que avui es compleixen 50 anys i, desprès la
CdD.
Vinga, que ja sona:
Love, love me do
You know I love you...
- THE BEATLES. Love
Me Do. Please Please Me (1963).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada