SMITH WESTERNS va ser
un grup d’indie-rock format per dos
amics del Northside College, de Chicago, Illinois, el
guitarrista Max Kakacek i
el cantant i segona guitarra Cullen Omori,
qui van contar amb la participació del germà d'aquest, Cameron, al baix, i diversos membres a
la bateria i els teclats en el poc més d'un lustre d'activitat.
Un període en el que van
gravar precàriament, al soterrani de Kakacek, l'àlbum homònim Smith Westerns (2009), amb
clares influències del glam-rock
britànic, com David Bowie o
T. Rex, tan ben acollit que els
va obrir les portes d'un estudi professional de New York, Fat Possum Records, amb qui
van publicar, amb la paleta estilística ampliada amb pinzellades de brit pop, com Oasis o Suede, l’encara
més aclamat Dye It Blonde (2011),
per el que res feia pensar que, desprès del següent Soft Will (2013), divergències artístiques i personals
acabarien amb la formació, donant lloc, per part de Kakacek, juntament amb
qui fou el bateria durant un període, i ara assumint la veu, Julien Ehrlich, a la banda de pop-folk Whitney i a una carrera en solitari de Cullen
Omori que, precisament, comentarem a la CdD de la
setmana que ve.
El so dels Smith Western se sustenta en un gran
treball de guitarra, lleugerament distorsionada i amb uns riff espectaculars, molt ben
secundada pels teclats, i amb uns cors irresistibles, com podeu comprovar
escoltant sencer el Dye It Blonde,
farcit de hits com
l'inicial i més conegut Weekend,
Imagine Pt.3, Fallen In Love o la CdD, All Die Young, la
èpica interpretació del qual m'evoca el rock espacial de vells coneguts del blog com Mercury Rev o The Flaming Lips.
Comproveu-ho, millor en la versió original que en el
vídeo del directe en el que, la veritat sigui dita, potser justificat per les condicions atmosfèriques, la defensen amb ben poca traça.
- SMITH WESTERNS. All Die Young. Dye It Blonde (2011).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada