El barceloní, amb orígens a Albacete, Manolo García, cantant, compositor
(i pintor amateur) i el vigatà Quimi Portet,
guitarrista, compositor i productor, havien format part de les bandes Los Rápidos i Los Burros, amb escassa repercussió,
quan, l'any 1984, van decidir un canvi d'orientació, en incorporar al
seu estil pop-rock vigorós aires
flamencs i arabitzants, fins aleshores només apreciables en la particular veu
del primer, amb el resultat d'un dels grups més originals i reeixits que
mai no hagi donat la escena musical catalana, EL ÚLTIMO DE LA FILA.
En els quasi tres lustres d'existència, abans
d'emprendre sengles carreres en solitari que perduren en la actualitat i que no
son motiu d'aquest post, van editar
set àlbums amb molt bon resultat artístic i comercial, des del seminal Cuando la pobreza entra por
la puerta, el amor salta por la ventana (1985), amb hits com Dulces sueños o Querida Milagros,
al continuísta Enemigos de
lo ajeno (1986), el de Insurreción i Aviones plateados; Nuevas mezclas (1987), una
mena de greatest-hits gravat a
Londres; el més intimista i acústic Como
la cabeza al sombrero (1988), amb Sara i Llanto de pasión com
a singles destacats; el
més experimental Nuevopequeño catálogo de seres y estares (1990),
el de Cuando el mar te tenga i Músico loco; Astronomía razonable (1993),
en el que, deixant de banda els deixos flamencs i virant més cap al pop de guitarres, amb temes com Mar antiguo (la CdD d'avui!)
o Como un burro abrazado a
la puerta de un baile, van assolir el major èxit de vendes,
abans de que, amb el més lent i fosc La rebelión de
los hombres rana (1995), tot i contenir la notable Sin llaves, iniciessin una
lleugera davallada que, tres anys desprès i sense publicar material
nou, acabaria amb la seva dissolució, per motius no explicats que van donar
lloc a diverses especulacions com les intencions del guitarrista de reduir les
gires per gaudir de la seva estrenada paternitat o a la voluntat del mateix de
cantar en la seva llengua materna.
Com a CdD he triat un tema de Astronomia razonable, un àlbum
produït per David Tickle i
el mateix Quimi Portet i gravat als Real World Studios de Peter Gabriel, a Londres, amb el que, amb quasi un milió
d'exemplars venuts, van duplicar les del seu predecessor, convertint-se en un
dels més emblemàtics de la banda. Un LP d'una gran riquesa sonora, amb protagonisme de
la guitarra acústica per sobre dels pràcticament relegats
sintetitzadors, amb lletres que van del romanticisme a la ironia, amb
alguns trets ecològics. Tretze tracks composats
musicalment a dues mans però amb lletres de l'un o de l'altre, dels que en
voldria destacar dos, Como un
burro amarrado a la puerta de un baile, amb lletra
d'un Manolo García que canta per primera vegada una vers en
català, el cèlebre
"Escolta",
piquer, dame aire con tu abanico,
"que soc de Barcelona i em moro de
calor"
i, ara amb lletra de Portet, la CdD, un Mar antiguo al que es
refereix successivament com a "madre salvaje, de
abrigo incierto que acuna el olivar...madre salvaje,
en
tus orillas de rodillas rezaré...dios salvaje de
la encina y del gris olivar", una composició amb uns
arranjaments tan excelsos que la repeteixen en versió instrumental com
a tema final del disc.
- EL ÚLTIMO DE LA FILA. Mar antiguo. Astronomía razonable (1993).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada