River Deep, Mountain High (Ike & Tina Turner)

A mitjans dels anys 50 Ike Turner  havia aconseguit certa fama al front dels Kings of Rhythm, quant en una actuació a St. Louis (Missouri, USA), l'any 1957, mentre tocaven I Know You Love Me, Baby, de B.B. King, una jove de 16 anys anomenada Anna Mae Bullock va irrompre a l'escenari i es va posar a cantar amb ells. Aquella nit Ike la va fitxar per cantar amb el grup, li va canviar el nom a la noia i a la banda, que es va passar a dir IKE & TINA TURNER i així va començar una nova etapa artística.

Amb interpretacions més sovint de temes aliens que propis (Proud Mary, Come Together...), amb enèrgiques actuacions, com un ferotge remolí impossible de contenir, amb una càrrega sexual complementada amb tres coristes, les Ikettes, tanmateix lleugeres de roba, probablement Tina va ser la primera cantant femenina en encarnar l'autèntic esperit del rock.

Al poc es van casar i van començar els maltractaments, físics i psíquics, agreujats per l'adicció d'ell a l'alcohol i, sobretot, a la cocaïna, el que, 14 anys desprès, acabaria amb la parella, sentimental i artística, i el portaria a la presó. Contra pronòstic, al sortir en llibertat va recuperar part del seu prestigi però ni això va evitar, l'any 2002 i amb 76 anys d'edat, la mort per sobredosi.

Sobreposada del shock, Tina Turner va reemprendre una carrera en solitari amb la que va triomfar amb discos com Private Dancer (1984) o Foreign Affair (1989) al temps que iniciava una carrera cinematogràfica amb pel·lícules com la que va coprotagonitzar amb Mel Gibson, Mad Max Beyond Thunderdome (1985), en la interpretava el cèlebre hit No Need Another Hero. Ha gravat també un seguit de discos en directe com el cèlebre Tina Live In Europe (1988) i, amb 72 anys, segueix girant periòdicament.
A l'hora d'escollir la CdD d'avui no he tingut cap dubte, hi ha una cançó que, tot i no tenir gaire bona acollida als USA en el seu moment ("què fan aquests negres cantant rock & roll en lloc de rythm & blues?" devien pensar), representa una de les gravacions més famoses de la història del rock. 

Tot va venir de l'interès per gravar amb ells d'un dels productor més famosos de tots els temps, Phil Spector, qui, amb una tècnica d'enregistrament molt particular, basada en la superposició de més i més capes de textures sonores, utilitzant instruments clàssics del pop-rock (guitarres acústiques i elèctriques) i altres més típics de la música clàssica, que feia reverberar a l'estudi, en concret als Gold Star Studios de Los Angeles (California), aconseguia una densitat impactant, coneguda com a Wall of Sound. En paraules d'ell mateix "un apropament wagnerià al rock and roll", la influència del qual arriba fins a les darreres dècades, com es pot comprovar en alguns discos de Bruce Springsteen o dels shoegazers dels 90, com The Jesus & Mary Chain o My Bloody Valentine. 

Spector, personatge temperamental i estrafolari (actualment compleix presó, convicte d'assassinat), que havia triomfat com a productor de "grups de noies" amb temes com Be My baby, de The Ronettes o Dóna Doo Ron Ron, de The Crystals, va fer literalment fora de l'estudi a Ike Turner i va monopolitzar la veu de Tina, per enregistrar el tema homònim (original de Jeff Barry, Ellie Greenwich i el mateix Phil Spector) i quatre més dels dotze de l'àlbum River Deep, Mountain High (1966), esdevenint una de les cançons més interpretades de la història de la música popular, una monumental simfonia pop de la qual n'han fet versions artistes com Eric Burdon & The Animals,  The Shadows, Harry Nilsson, Deep Purple, The Easybeats, Bob Seger, Diana Ross & The Supremes, The Four Tops, The Flamin' Grooves, Annie Lennox (Eurythmics), Neil Diamond, Dolly Parton, Bonnie Tayler etc. etc...

Fa uns anys vaig assistir a un concert de Tina Turner al Palau Sant Jordi de BCN, en el que es va produir un dels moments més emocionants que he presenciat mai: va interpretar aquesta CdD sincronitzada amb la filmació del mateix tema gravat uns 40 anys abans, amb el resultat que podeu veure al vídeo que segueix al tema original del 66, i en monoaural, of course!

Seguidors del blog, poseu-vos en peu, doneu-li al play i gaudiu de la "Reina del Rock":

                          When I was a little girl I had a rag doll

                          The only doll I’ve ever owned...

- IKE & TINA TURNER. River Deep, Mountain High. River Deep, Mountain High (1966).

Friday On My Mind/St. Louis (The Easybeats)

 

Cap a la meitat de la dècada dels 60 del s. XX va aparèixer a Sidney un grup de rock integrat per cinc joves europeus que hi havien emigrat en els anys posteriors a la II Guerra Mundial. Tres britànics, Stevie Wright (cantant), George Young (guitarra rítmica), Gordon "Snowy" Fleet (bateria) i dos neerlandesos, Harry Vanda (guitarra solista) i Dick Diamonde (baix) que, amb el nom de THE EASYBEATS, van obtenir un gran èxit amb un seguit de singles com For My Woman o She's So Fine, majoritàriament composats per la dupla Wright-Young, i amb l'àlbum de debut, Easy (1965), que va tenir continuïtat en els següents, It's 2 Easy (1966) i Volume 3 (1966).

Una fama que va desencadenar una autèntica easyfever ("easymania"), fins al punt de ser considerats els "Beatles australians", tot i que el seu estil estava més influenciat per bandes com The Hollies o The Kinks que pels fab four de Liverpool, i que els va portar a traslladar-se durant un temps a Anglaterra, des d'on van conquerir el mercat europeu, i fins i tot americà, on se'ls considerava una banda més de la coneguda "british invasion", i on van enregistrar el seu quart LP, Good Friday (1967), en el que la coautoria es va anant desplaçant cap al tàndem Vanda-Young i el seu productor habitual, Ted Albert, va ser substituït per Shel Talmy, amb el que el seu so va esdevenir més experimental i complex.

Un LP que inicia una versió de la mítica River Deep, Mountain High que sublimaren Ike & Tina Turner però amb predomini de composicions pròpies com Saturday Night, Pretty Girl o Heaven and Hell (censurada al Regne Unit per una lletra excessivament explícita), a més amés del seu tema més conegut, i títol amb el que es va editar als USA, Friday On My Mind, la CdD d'aquesta setmana.

Un tema de menys de tres minuts, iniciat amb un picat (staccato) de guitarra amb un riff pseudo-arabitzant sobre el que Wright interpreta amb convicció un relat juvenil sobre la rutina del treball durant els dies d'entre setmana, a l'espera de l'ansiat cap de setmana ("El divendres en el meu pensament") en el que es podran evadir. Una cançó mítica amb la que el mateix Bruce Springsteen els va voler homenatjar en un concert a la seva ciutat, gairebé 50 anys després (vegeu aquí).

Però, si ens atenem a allò de que "tot el que puja, baixa", de tornada al seu país la glòria els va ser esquerpa i desprès del següent disc, Vigil (1968), en el que s'endinsen en el rock psicodèlic, van aparèixer problemes interns que van comportar la marxa de "Snowy" Fleet i Diamonde i la dissolució del grup, abans de la publicació d'un darrer àlbum, Friends (1970), el que comença amb el single amb el que jo els vaig descobrir i que encara conservo en vinil, motiu sentimental pel que l'he afegit com a bonus CdD avui, St. Louis.

Dels projectes posteriors dels membres de la banda no val la pena destacar-ne cap en particular, a excepció de la carrera de George Young (mort el 2017) com a productor d'una de molt més famosa, AC/DC, la dels seus germans Angus i Malcolm.

- THE EASYBEATS. Friday On My Mind. Good Friday (1967)/St. Louis. Friends (1969).