Cap a la meitat de la dècada dels 60 del s. XX va aparèixer a Sidney un
grup de rock integrat per cinc joves europeus que hi havien emigrat
en els anys posteriors a la II Guerra Mundial. Tres britànics, Stevie Wright
(cantant), George Young (guitarra rítmica), Gordon "Snowy"
Fleet (bateria) i dos neerlandesos, Harry Vanda
(guitarra solista) i Dick Diamonde (baix) que, amb el nom de THE
EASYBEATS, van obtenir un gran èxit amb un seguit de singles com For My
Woman o She's So Fine, majoritàriament composats per la dupla
Wright-Young, i amb l'àlbum de debut, Easy (1965), que
va tenir continuïtat en els següents, It's 2 Easy
(1966) i Volume 3 (1966).
Una fama que va desencadenar una autèntica easyfever ("easymania"),
fins al punt de ser considerats els "Beatles australians",
tot i que el seu estil estava més influenciat per bandes com The Hollies o The Kinks que pels fab four de
Liverpool, i que els va portar a traslladar-se durant un temps a
Anglaterra, des d'on van conquerir el mercat
europeu, i fins i tot americà, on se'ls considerava
una banda més de la coneguda "british invasion", i on
van enregistrar el seu quart LP, Good Friday (1967), en
el que la coautoria es va anant desplaçant cap al tàndem
Vanda-Young i el seu productor habitual, Ted Albert, va ser
substituït per Shel Talmy, amb el que el seu so va esdevenir més
experimental i complex.
Un LP que inicia una versió de la mítica River Deep, Mountain High
que sublimaren Ike & Tina Turner però amb predomini de
composicions pròpies com Saturday Night, Pretty Girl o Heaven and
Hell (censurada al Regne Unit per una lletra excessivament explícita), a
més amés del seu tema més conegut, i títol amb el que es va editar
als USA, Friday On My Mind, la CdD d'aquesta setmana.
Un tema de menys de tres minuts, iniciat amb un picat (staccato)
de guitarra amb un riff pseudo-arabitzant sobre el que Wright interpreta
amb convicció un relat juvenil sobre la rutina del treball durant els dies
d'entre setmana, a l'espera de l'ansiat cap de setmana ("El divendres en el meu pensament") en el que es podran
evadir. Una cançó mítica amb la que el mateix Bruce Springsteen els va voler homenatjar en un concert a la seva ciutat, gairebé 50 anys després (vegeu aquí).
Però, si ens atenem a allò de que "tot el que puja, baixa",
de tornada al seu país la glòria els va ser esquerpa i desprès del
següent disc, Vigil (1968), en el que s'endinsen en el rock
psicodèlic, van aparèixer problemes interns que van comportar la marxa de
"Snowy" Fleet i Diamonde i la dissolució del
grup, abans de la publicació d'un darrer àlbum, Friends (1970),
el que comença amb el single amb el que jo els vaig
descobrir i que encara conservo en vinil, motiu sentimental pel que
l'he afegit com a bonus CdD avui, St. Louis.
Dels projectes posteriors dels membres de la banda no val la pena
destacar-ne cap en particular, a excepció de la carrera de George Young (mort
el 2017) com a productor d'una de molt més famosa, AC/DC, la dels seus
germans Angus i Malcolm.
- THE EASYBEATS. Friday On My Mind. Good Friday (1967)/St. Louis. Friends (1969).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada