I Got You Babe (Sonny & Cher)

 

A començament dels anys 60 del s. XX, amb ancestres respectivament italians i armenis, uns tals Salvatore Bono i Cherilyn Sarkisian, col·laboradors del famós productor Phil Spector (vegeu aquí), com a coristes en mítics enregistraments de la època del wall of sound de The Ronettes, The Righteous Brothers o Darlene Love, van iniciar una relació sentimental i, alhora, artística amb el nom de SONNY & CHER, amb un LP de debut molt ben acollit, Look At Us (1965), gràcies al conegut tema I Got You Babe, ja us ho avanço, la CdD d'avui.

Una carrera que, amb l'auge del rock psicodèlic en detriment del pop-folk-rock diguem-li “proto-hippie” que practicaven, aniria decaient en els dos següents, The Wondrous World Of Sonny & Cher (1966) i In case You're In Love (1966) -entre els que ella intercalaria alguna gravació en solitari com Bang Bang (My Baby Shot Me Down) (aquí)- però que tindria com a contrapunt The Sonny & Cher Comedy Hour, un reeixit programa de TV durant tres o quatre temporades, fins que es van divorciar, el 1975.

Un moment inicialment tempestuós per a Cher, que es casaria al cap de quatre dies, i es divorciaria al cap de nou, tot i què es tornaria a reconciliar, amb Gregg Allman, de The Allman Brothers Band, a partir del qual van emprendre camins ben diferents, fonamentalment en el camp de la política, primer com a alcalde de la seva Palm Springs natal i desprès com a congressista per Califòrnia del Partit Republicà de Bono, fins a la seva mort el 1998, amb 62 anys, a conseqüència d'un accident d'esquí, i compaginant ella múltiples activitats com la cinematogràfica, amb una quinzena de pel·lícules, amb oscar inclòs a la millor interpretació femenina pel seu paper de Loretta a la comèdia  Moonstruck, estrenada aquí com Hechizo de luna (Norman Jewison, 1987) i una presència constant als mitjans de comunicació per motius de tota índole sobre els que, avui que no estic per a xafarderies, no m'estendré, sense deixar de banda la musical, que s'allarga fins a l'actualitat, amb una trentena d'àlbums dels que, pregant disculpes per la gosadia d'aquest gens fan de la celebrity, m'atreveixo a recomanar-vos Love Hurts (1990), sobretot per la versió que en fa de The Shoop Shoop Song (It's In His Kiss) (aquí), el clàssic tema de Rudy Clark interpretat per Betty Everett el 1964, i Believe (1998), el de la cançó homònima mundialment coneguda que va popularitzar l’auto-tune, un afinador de veu que utilitza l'efecte vocoder (Voice Coder) o, des d'aleshores, anomenat popularment "l'efecte Cher" (aquí).

Tornant a la CdD, és el tema que enceta el seminal Look At Us (Mira'ns), un LP enregistrat a corre-cuita per aprofitar l'enorme èxit del single, en el que s'alternen altres composicions també de Bono, que exerceix de productor, com It's Gonna Rain o Just You amb versions de temes coneguts com Unchained Melody o 500 Miles i altres d'autors tan notables com el mateix Spector, Bo Diddley, Smokey Robinson o Gilbert Becaud, sense que cap d'elles ni de la mitja dotzena d'àlbums que acabarien publicant la desplacin com a tema icònic del duo.

Una composició -que s'escolta fins a la sacietat cada matí al despertador a la pel·lícula Groundhog Day (El dia de la marmota), estrenada aquí com Atrapado en el tiempo (Harold Ramis, 1993), protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell- a la que molts van veure com a contrapunt d'una de Bob Dylan a la que vàrem dedicar recentment un post en aquest blog, It Ain't Me Babe (i aquí), de tal manera que, al cinisme d'aquesta, respon, en un format que simula la conversa d'una parella que es confessa un amor incondicional, emfatitzant la importància, en els moments difícils, de tenir-se l'un a l'altre, quan es repeteixen insistentment la expressió que li dòna títol, "et tinc"...I Got You Babe.

-SONNY & CHER. I Got You Babe. Look At Us (1965).