Eat More (Ovlov)

Podríem dir que la banda OVLOV és un projecte familiar al voltant del cantautor i guitarrista Steve Hartlett que, després d'alguns canvis, s'ha estabilitzat amb la incorporació dels seus germans Theo a la bateria i Jon al baix i l'amic Morgan Luzzi a la guitarra.

Precedit d'un parell d'EP, van debutar amb l'LP Am (2013), seguit de Tru (2018), amb un estil hereu del millor noise-pop-rock dels 90 que ens evoca coneguts del blog com Dinosaur Jr, Built To Spill o, fins i tot, The Lemonheads,  amb la característica alternança de guitarres saturades amb pedals fuzz amb melodies malenconioses, que han anat polint en el tercer àlbum, Buds (2021), el més pop i accessible dels publicats fins ara, tots ells amb la producció de Michael John Thomas III.

Un disc en el que els de Connecticut han contat amb la col·laboració de les veus addicionals de Jordin Blakely, Alex Gehring i Erin McGrath i, excepcionalment, en el tema Cheer Up, Chihiro!, del seu pare, Ted, al saxo, amb un resultat proper a l’emo-pop que espero que us agradi tant com a mi, del que, si he de criticar alguna cosa, seria la seva curta durada.

Vuit tracks en poc més de 25 minuts, dels que en destacaria algunes com la inicial Baby Shea, Land Of Steve-O, Moron Pt.2 o la CdD d'avui, Eat More, una composició tranquil·la, gairebé anodina, en la que sembla no passar res en els primers dos minuts i mig a partir dels quals es desencadena una veritable tempesta elèctrica, amb la veu de Gehring de fons, que us deixarà sense alè. 

Un tema que podeu escoltar en la versió original de l'àlbum, al que he afegit, com a bonus-tack, Where's My Dini?, de l'esmentat Am, per a que els hi veieu les cares.

 - OVLOV. Eat More. Buds (2020).