NATALIE PRASS va compondre les cançons del seu debut a mitges amb la seva parella, el
guitarrista Kyle Ryan Hurlbut, en el
moment en que la seva relació s'estava acabant, i les va gravar a Spacecomb Records, propietat del també
cantautor i amic Matthew E. White, a
Richmond, Virginia, amb la inestimable col·laboració de l'arranjador i soci
Trey Pollard i amb la participació a les cordes i als vents dels joves però
molt competents alumnes del programa de jazz
de la Virginia Commonwealth University.
Malauradament, dificultats
financeres de la discogràfica van prioritzar la edició del Big Inner (2012) de White, retardant gairebé un any la sortida del
disc, temps que la de Cleveland, Ohio, va aprofitar per guanyar experiència com
a teclista i corista de la banda d'acompanyament de Jenny Lewis, a qui els seguidors del blog coneixeu de la seva etapa a Rilo Kiley, però la espera va valdre la pena perquè Natalie Prass (2015), l'àlbum, és una
meravella.
Una disc eclèctic amb pinzellades
de pop, country i soul, amb
melodies intemporals molt elegants en les que es nota la ma dels productors, en
les que l'artista, amb una veu tan dolça com expressiva, en nou tracks en menys de 40 minuts, narra
situacions terribles amb relacions pertorbades i cors trencats (us sona allò de
"disc de ruptura"?), de les que n'és un brillant exemple la CdD
d'avui.
Una obra que ha tingut
continuïtat amb el recent i, tot i seguir col·laborant amb White, menys
exuberant The Future And The Past
(2018), en el que desafia la ideologia de l'actual president del seu país, per
a mi inferior al seminal debut.
Un àlbum, Natalie Prass, amb una veu que tant ens evoca a Dusty Springfield com a heroïnes del Laurel Canyon angelí dels 70, com Joni Mitchell o Carole King, i una instrumentació digna de Harry Nilsson o dels mítics Bacharach-David,
del que en destacaria temes com Your
Fool, Christy, It Is You, a més a més de la CdD, l’obridor My Baby Don't Understand Me en el que progressa des d'un inici
sobri i dolç cap a una atmosfera de trets èpics quan diu "ja no m'entén,
què fas quan passa això? on vas quan la teva única llar és amb un
estrany?":
He don't understand me anymore
Oh no, my baby don't understand me anymore
Oh, what do you do when that happens?
Where do you go when the only home that you know is with a
stranger?
I que culmina amb la declaració
reiterada de que "el nostre amor és un llarg adéu...esperant el tren...per
a plorar":
Our love is a long goodbye, our love is a long googbye...
Waiting on the train...
We keep waiting for the train to cry.
- NATALIE PRASS. My Baby Don't Understand Me. Natalie
Prass (2015).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada