El cantant, guitarrista i compositor Isaac Brock es va inspirar en una frase
del conte The Mark on the Wall
(1917), en la que la escriptora Virginia
Woolf descriu a la classe mitjana treballadora com "modest mouse coloured people" (gent
senzilla de color ratolí) per triar el de la seva banda, MODEST MOUSE.
Un grup d’indie-rock
de Issaquah, Washington (USA) que, desprès de tres discos més ben acollits per
la crítica que pel públic, el doble LP This
Is A Long Drive For Someone With
Nothing To Think About (1996), The
Lonesome Crowded West (1997) i The
Moon & Antarctica (2000), van assolir el reconeixement general amb Good News For People Who Love Bad News (2004),
fita que no van superar amb We Were Dead
Before The Ship Even Sank (2007), per al que van contar amb l'ajut de dos
vells coneguts del blog, Johnny Marr, el mític guitarrista de The Smiths, incorporat com a membre fix
del combo, i James Mercer,
protagonista de la CdD en dues ocasions, amb The Shins i amb Broken Bells,
que participa amb la veu en tres tracks.
Uns col·laboradors que no van ajudar a la banda a
sortir de l'estancament, el que va motivar l'abandonament de la escena de
Brock, dedicat a promocionar la seva pròpia discogràfica, Glacial Pace Records, durant els vuit anys que va trigar la següent,
i per ara darrera, publicació, Stranglers
To Ourselves (2015), que tampoc no els va tornar la glòria pretèrita.
És per això que, a l'hora de triar la CdD d'avui, no
he dubtat en escollir l'esmentat Good
News...(Bones notícies per als qui els agraden les dolentes), un àlbum el
títol del qual ja ens suggereix unes lletres malenconioses, fins i tot
pessimistes, obra de Brock, qui es veu acompanyat del baixista habitual, Eric Judy, d’un nou bateria, Benjamin Weikel, que s'esforça per a
que no es noti l'absència de l'anterior, Jeremiah
Green, i del guitarrista Dann
Gallucci, recuperat desprès d'un temps fora de la banda, tots ells
acreditats com a coautors, i amb un seguit de col·laboradors com The Rising Star Fife and Drums Band, a
la percussió, The Dirty Dozen Brass Band,
als vents i un altres vells coneguts del blog,
The Flaming Lips, amb instruments
addicionals.
Un disc de 16 tracks,
de les que en destacaria algunes com The
World At Large, Ocean Breathes Salty, Blame It On The Tetons i, és clar, la
CdD, un dels hit de la seva
discografia, aquest Float On que
finalitza amb tota la penya convidant-nos a tirar endavant, encara que les coses no surtin bé:
And we'll all float on ok
And we'll all float on ok
And we'll all float on ok
And we'll all float on any way well
- MODEST MOUSE. Float
On. Good News For People Who Love Bad News (2004).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada